Good Contents Are Everywhere, But Here, We Deliver The Best of The Best.Please Hold on!
Your address will show here +12 34 56 78
Notícies

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, col·labora en l’edició de 2021 del Geolodia, que es celebrarà el proper dissabte 8 de maig a Santa Coloma de Farners.

Un “Geolodia” és una festa de la divulgació de les Ciències de la Terra a través d’una de les seves facetes més atractives: una sortida de camp guiada per geòlegs. És una activitat gratuïta organitzada el mateix dia a tot l’estat espanyol, i està adreçada un públic de totes les edats. L’esdeveniment és coordinat per la Sociedad Geológica de España i compta amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), l’Asociación Española para la Enseñaza de las Ciencias de la Tierra (AEPECT) i l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME).

El Geolodia de Girona l’organitzen el Centre de Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la UdG i l’AEPECT, i hi col·labora l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, a més de la Càtedra. Enguany s’ha programat una excursió guiada pel paratge de El Rocar de Santa Coloma de Farners.

El Rocar de Santa Coloma de Farners constitueix un veritable museu a cel obert de formes granítiques. L’alteració de les roques ha originat geometries fantàstiques a les quals la gent ha posat alguns noms que les relacionen amb elements quotidians, animals, personatges o llegendes. Descobrirem plegats alguns dels paratges més representatius de l’inventari del patrimoni geològic de El Rocar que el GEOCAMB ha realitzat per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Coloma. En concret, es visitaran algunes formes de la zona propera al Castell de Farners.

Trobareu tota la informació sobre l’activitat i com inscriure-s’hi, als documents següents:

Anunci Geolodia 2021

Poster geolodia 21 Girona
0

Notícies

La pandèmia no ha aconseguit aturar els joves investigadors. Coincidint amb la celebració del Dia Mundial dels Boscos i el Dia Mundial de l’Aigua, els dies 21 i 22 de març d’enguany,  respectivament, la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar difon els dos treballs guanyadors dels IV Ajuts a Treballs de Recerca d’estudiants de Batxillerat. L’any 2020, els estudiants becats han estat Josep Farrés Palomeras, de l’Institut Anton Busquets i Punset, de Sant Hilari Sacalm, i Maria Aguilera Masnou, de l’Institut Montsoriu, d’Arbúcies. Els estudiants han preparat les presentacions dels seus treballs en format de píndola multimèdia, que poden ser consultades al web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

Podeu veure els videos de les presentacions als següents enllaços:Presentació Josep Farrés” “Presentació Maria Aguilera

Josep Farrés ha investigat la presència de gas radó a l’interior dels habitatges a Sant Hilari Sacalm. El radó és un gas radioactiu que s’emet de manera natural, habitualment en molt baixes concentracions, a partir de terrenys de composició granítica, com és el cas de Sant Hilari. Encara que es dissipa ràpidament, en espais tancats pot arribar a assolir concentracions que, en cas d’exposicions perllongades, poden ser un factor de risc ambiental rellevant envers malalties carcinogèniques. En Josep ha determinat els nivells de radó a tipologies diverses d’espais interiors i amb diferents condicions constructives i d’ús. Ha detectat que, en algunes circumstàncies, es superen els llindars recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Del seu estudi, es conclou que solucions senzilles, com una ventilació regular o la introducció d’aïllaments adequats a l’estructura de les edificacions, són les millors mesures per mantenir a ratlla el radó. El Dr. Carles Roqué Pau, del Centre de Geologia i Cartografia Ambiental de la UdG, ha assessorat aquest estudiant en el desenvolupament del treball.

D’altra banda, Maria Aguilera s’ha centrat en l’estudi dels microplàstics a la riera d’Osor. Els microplàstics (partícules sintètiques de mida diminuta i molt difícil degradació) fa dècades que són presents al medi, especialment als mars i oceans, però no ha estat fins recentment que s’ha constatat l’impacte que produeixen, també, als ecosistemes fluvials. La Maria ha mostrejat i analitzat en detall l’aigua de la riera d’Osor, aigua avall de Sant Hilari Sacalm, abans i després de l’estació depuradora municipal. Fent servir recursos pràcticament casolans (condicionats per la pandèmia) i amb solucions veritablement enginyoses, la Maria ha constatat que el tipus de microplàstics predominants són les microfibres i que el seu origen és tant a la xarxa de col·lectors pluvials que drenen els carrers de la població, com a les aigües residuals que procedeixen dels habitatges. A la vegada, ha demostrat la baixa eficàcia de la depuradora a eliminar-los, posant de manifest que és una instal·lació que no està pensada per fer front a aquests contaminants emergents. Aquesta recerca ha comptat amb el suport de la Dra. Meritxell Abril Cuevas i el Dr. Lorenzo Proia, del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC.

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar convoca anualment aquests ajuts, que incentiven la realització de projectes de recerca científica per part d’estudiants de batxillerat a l’entorn del patrimoni natural de les Guilleries, especialment en les temàtiques d’aigua i natura. A més de dotar cada estudiant amb 300 € i el seu institut respectiu amb 100 € més, els alumnes becats gaudeixen de l’assessorament i els mitjans tècnics de grups de recerca de la UdG i la UVic-UCC, per mitjà de la tutorització per part de professores/s investigadores/s expertes/s en la seva temàtica.


Els ajuts serveixen com una primera aproximació dels estudiants al món de la recerca i la universitat, tot incentivant el seu interès per la ciència i el coneixement. Alhora, els permet entrar en contacte directe amb equips de recerca d’alt nivell. “Per a algú de 16-17 anys, això té un impacte enorme en la seva formació”, indica Marc Ordeix, codirector de la Càtedra per la UVic-UCC. A la vegada, pretenen servir-los d’ajuda per a aclarir el seu horitzó acadèmic més immediat, proporcionant-los suport econòmic per investigar allò que han triat perquè els agrada o els interessa. David Soler, codirector de la Càtedra per la UdG, hi afegeix: “De les quatre edicions celebrades fins ara, un 75% dels beneficiaris dels ajuts han estat noies, fet que demostra que elles estan capacitades sobradament per assumir un rol destacat en el món de la recerca científica i tecnològica”. Per Georgina Vilà, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, “aquests nois i noies aviat deixaran els seus pobles per cursar els estudis superiors. Per això és tan important que puguin desenvolupar treballs basats en problemàtiques reals i que els afecten de prop. Aquesta experiència reforça el vincle amb el seu territori natal”. Marc Ordeix i David Soler ho reblen: “i, en el futur, els recordarà que la recerca també es pot fer al costat de casa”.

 

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar convocarà properament la cinquena edició dels ajuts de recerca per a estudiants de batxillerat 2021.

0

Notícies

Les ciutats on vivim, la manera de moure’ns per les zones urbanes i la qualitat de l’aire que respirem suposen més de la meitat dels “determinants de la salut”, és a dir, els elements més importants que repercuteixen en la nostra salut. Només l’11% d’aquests determinants estan relacionats amb la sanitat. Ho ha recordat Eloi Juvillà, arquitecte de la Diputació de Barcelona, en la ponència “El verd urbà, una eina de salut” que ha presentat a la V Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori. Organitzada per la càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona (UdG), la jornada tècnica s’ha fet avui al matí en format virtual a causa de l’actual situació sanitària i a la qual s’han connectat de forma permanent més de 200 persones.

Espais verds per combatre malalties

“Les evidències científiques demostren que el verd millora la salut de la ciutadania i contribueix a mitigar el canvi climàtic. La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el verd urbà com una eina per combatre les noves malalties urbanes com l’obesitat, les patologies cardiovasculars, cancerígenes i mentals que, a més, és indispensable per evitar estils de vida sedentaris”, subratlla Juvillà. Els estudis científics proven que tenir un espai verd a prop afavoreix les relacions socials, incrementa el nombre de trobades ciutadanes i multiplica per tres l’exercici físic del vel veïnatge. Segons aquest arquitecte, “el verd pot reduir les malalties mentals o trastorns d’ansietat i l’obesitat en un 30% i ens manté més anys amb un bon estat de salut”.

En l’àmbit mediambiental, els espais verds també proporcionen nombrosos beneficis. “Poden reduir la temperatura de l’aire entre 2 i 10ºC, mitigant l’efecte de l’illa de calor i reduint el nombre de nits tropicals i la contaminació ambiental”, exposa Juvillà. Segons ell, són dades a considerar “en una Europa on cada any moren unes 600.000 persones per inactivitat física i unes 400.000 per la contaminació de l’aire”.

La pandèmia global ha estat una prova d’estrès per als nuclis urbans. “Ens ha fet reflexionar sobre l’essencial dels nostres hàbitats i ha posat en evidència mancances dels nostres barris. La impossibilitat d’anar a cercar el verd fora de l’entorn proper ens ha tret la bena dels ulls i hem après que el distanciament de la natura genera costos econòmics, d’impacte ambiental i de salut que no podem ni volem suportar”, diu Juvillà. Per aquest motiu, el ponent creu que “la renaturalització de les ciutats és el millor aliat que tenim per afrontar dos dels principals reptes urbans actuals: l’escalfament global i la salut dels seus habitants”. Amb tot, aquest arquitecte considera que “per aconseguir els beneficis màxims que ens pot oferir el verd, cal que el planifiquem, dissenyem i gestionem com la resta d’infraestructures urbanes”.

La renaturalització de l’entorn, clau per promoure la salut i el benestar

Per fomentar la salut i el benestar, la renaturalització de l’entorn hi té un paper fonamental, segons la ponent Mireia Gascón, epidemiòloga i investigadora de l’Institut de Salut Global. “En un món en procés d’urbanització constant, els reptes per a un desenvolupament sostenible es concentren i es concentraran a les ciutats, que es preveu que el 2050 acullin el 75% de la població mundial”, apunta Gascón. “Els problemes derivats de la vida a les ciutats (contaminació de l’aire i acústica, disseny urbà, falta d’espais verds, temperatures extremes, etc.), estretament lligats a l’escalfament global, són i seran el centre d’atenció en matèria de salut pública, en la qual també s’haurà d’abordar la qüestió de la justícia ambiental”, afegeix la investigadora.

En els últims anys, els epidemiòlegs ambientals s’han centrat no només en aquelles “exposicions urbanes” perjudicials per a la nostra salut, sinó també en explorar elements de l’entorn urbà que poden ajudar a promocionar-la. En aquest sentit, explica Gascón: “dos d’aquests elements són els espais verds (parcs i jardins, passejos amb arbres, etc.) i els espais blaus (rius, llacs, fonts, mar, etc.) també coneguts com a espais naturals, però que en un entorn urbà podríem dir que més aviat són espais “renaturalitzats”. En els últims anys, els beneficis del verd i el blau urbà s’han convertit en evidència científica gràcies a l’aportació de l’epidemiologia ambiental.

La biodiversitat, un indicador a tenir en compte

Un altre element essencial a considerar en la renaturalització dels espais urbans és la biodiversitat urbana, la qual “juga un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, ja que posseeix valor com a indicador de la qualitat de vida del sistema urbà”, apunta la ponent Roser Maneja, investigadora de l’Environment and Human Health Laboratory (Eh2Lab) del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). La ciutat és un ecosistema i, com a tal, està constituït per un conjunt d’organismes i un medi físic característic. Per promoure l’entrada de biodiversitat beneficiosa a la ciutat, la naturalització es basa en la implantació d’estratègies i accions sobre el sistema urbà, com per exemple, afavorir espais de cria, refugi i alimentació per a les espècies de fauna, amb la finalitat d’aconseguir la naturalització de la ciutat.

“No obstant això –afirma aquesta professora associada del Departament de Geografia de la UAB–, la biodiversitat de les ciutats no només és atribuïble als espais verds, sinó també als blaus i grisos, els quals proporcionen serveis ecosistèmics necessaris per mantenir la qualitat de vida a les ciutats, a més de contribuir a la capacitat de resiliència de les ciutats envers els efectes de l’escalfament global”. Maneja defensa que els conceptes d’heterogeneïtat i de qualitat lligats als espais verds urbans “són determinants per entendre i monitorar els efectes beneficiosos que aquests espais poden proporcionar en relació a la salut humana”.

La V Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori ha volgut destacar l’interès i la necessitat de renaturalitzar els pobles i ciutats i com aquest fet repercuteix de manera positiva en la salut dels seus habitants. La jornada tècnica també ha servit per donar a conèixer alguns casos pràctics d’èxit. Ferran Campillo, pediatra de la Unitat de Salut Mediambiental de la Garrotxa i el Ripollès ha presentat el projecte “Boscos per la salut: un nadó, un arbre”, i Josep Maria Mompin, enginyer agrícola i ambientòleg del Servei de Justícia Ambiental i Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Mollet ha explicat per què aquest municipi va obtenir el premi europeu ‘Green Leaf 2015’. La Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori, que es fa cada any, pretén divulgar coneixements i noves tècniques de gestió dels espais verds urbans des d’una perspectiva de respecte al medi natural i a les persones, i ser un referent de bones pràctiques ambientals en l’entorn municipal.

Podeu veure el vídeo de la jornada a “La renaturalització dels nuclis urbans per fer-los més saludables


0

Notícies

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, amb seu a Sant Hilari Sacalm, que es coordina conjuntament des de la Universitat de Girona i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, organitzarà el proper dijous 25 de Febrer la cinquena edició de la Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori: La renaturalització dels nuclis urbans per fer-los més saludables.
Aquesta jornada, que forma part del Pla Anual 2021 de Transferència Tecnològica (PATT) del DARP (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Catalunya), està adreçada especialment a tècnics d’administracions i empreses, professionals de la jardineria, docents i estudiants dels àmbits biològic i agroforestal, i tècnics municipals.

Especialistes de primera línia (arquitectes, epidemiòlegs, ambientòlegs) hi destacaran l’interès i la necessitat de renaturalitzar pobles i ciutats per fer-los més saludables. L’alcalde de Sant Hilari Sacalm, Joan Ramon Veciana juntament amb Marc Ordeix i David Soler, codirectors de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, seran els encarregats d’obrir les jornades Eloi Juvillà, arquitecte de la Diputació de Barcelona, començarà les ponències parlant del “Verd urbà com a eina de salut”. Seguidament, Mireia Gascón, epidemiòloga i investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona, parlarà de la renaturalització del nostre entorn per promoure la salut i el benestar. A continuació, els ambientòlegs i investigadors de Environment and Human Healt laboratory – Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Roser Maneja i Pablo Knobel, parlaran de la biodiversitat com a indicadora de sostenibilitat urbana. Ferran Campillo, metge de la unitat de salut mediambiental pediàtrica de la Garrotxa, continuarà les jornades explicant el projecte “Boscos per la salut: un nadó, un arbre”, i l’última ponència vindrà de la mà de Josep Maria Mompin, enginyer agrícola i ambientòleg de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, que parlarà de Mollet del Vallès, premi europeu “Green Leaf 2015”. Per acabar, es farà un debat amb la participació dels ponents i la cloenda de l’acte.

Enguany, la jornada es durà a terme de forma telemàtica, per mitjà de la plataforma https://ruralcat.adobeconnect.com/catedraaigua500/ Des del DARP, concretament des de RuralCat, es gestionaran les inscripcions i, un dia abans, enviaran l’enllaç i les instruccions per connectar-se.


Inscripcions: https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica
Hora: 10h
Lloc: telemàtic


Per més informació, us podeu adreçar a la Càtedra de l’Aigua, natura i Benestar: catedraaquaanthilari.cat


0

Notícies

El 17 de desembre de 2020 es va celebrar la reunió anual del Consell Assessor de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. El Consell Assessor és l’òrgan consultiu amb el qual es fa balanç de les accions dutes a terme per la Càtedra durant l’any en curs, i on es plantegen les línies de treball per al següent, que es milloren i complementen amb les contribucions dels seus membres fetes a partir del debat. La trobada es va celebrar en línia, i va comptar amb l’assistència dels representants de diverses institucions i organismes que actuen en temes d’aigua i territori a les Guilleries i en iniciatives afins a les de la Càtedra. La composició del Consell Assessor es pot consultar aquí.

L’alcalde de Sant Hilari Sacalm, Joan Ramon Veciana, va iniciar l’acte posant en valor la tasca realitzada per la Càtedra en un any que no ha estat gens fàcil per al país, i durant el qual els reptes ambientals han pres encara més rellevància. A continuació, els codirectors de la Càtedra, David Soler i Marc Ordeix, van exposar resumidament les funcions i activitats desenvolupades durant el que era el seu primer any en el càrrec, així com la planificació per al 2021.

La tasca de la Càtedra tindrà continuïtat i s’ampliarà durant l’any 2021. A través de les accions destinades a promoure la recerca i la transferència per millorar la gestió territorial, a incentivar la formació i la divulgació dels valors patrimonials, i a crear sinèrgies que potenciïn les activitats ambientalment responsables i el turisme sostenible, la Càtedra pretén consolidar-se com a òrgan científic consultiu i com a actor de referència en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat a les Guilleries.

0

Ajuts, Notícies
El treball, liderat pel biòleg Vicenç Acuña i Salazar, avaluarà l’impacte de l’ús recreatiu de rius i rieres i com determinar-hi la seva capacitat de càrrega

El guardó vol promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en tres línies diferenciades: l’aigua, el territori i la biodiversitat

Els investigadors premiats rebran 5.000 euros i tindran un any per desenvolupar la seva recerca


Sant Hilari Sacalm, 29 d’octubre de 2020.-
Un projecte sobre la capacitat de càrrega de l’ús recreatiu de rius i rieres ha estat el guanyador de la 2a convocatòria del Premi de Recerca Guilleries, que atorga la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar. Impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona (UdG),  la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, convoca aquests guardons des del 2019, amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en les temàtiques d’aigua, territori i biodiversitat.

El jurat, format per l’Alcalde de Sant Hilari Sacalm, el Director de l’Espai Natural de les Guileries-Savassona i els dos Codirectors de la càtedra, per unanimitat, ha atorgat el premi al projecte  Estudi de la capacitat de càrrega adaptativa de l’ús recreatiu de rius i rieres a les Guilleries. Causes, impactes i propostes de regulació d’una nova pressió sobre sistemes fluvials. Hi ha destacat el fet de tractar una problemàtica d’actualitat, la sobrefreqüentació del medi natural, que afecta de ple aquest territori i més enllà, i també el seu enfocament innovador i interdisciplinar.

El desenvoluparà un grup d’investigadors amb un gran nivell científic, vinculats a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, amb seu a Girona, dirigits per Vicenç Acuña i Salazar, Doctor en Biologia especialitzat en sistemes fluvials temporanis i en serveis ecosistèmics. L’acompanyen Josep Pueyo Ros, Doctor en Geografia Humana, i Mira Petrovic, Doctora en Ciències Químiques. Aquest treball pretén entendre: (1) els factors principals que expliquen l’activitat recreativa a rius i rieres a les Guilleries, (2) caracteritzar l’impacte d’aquesta activitat en la qualitat de l’aigua i la biodiversitat fluvial i (3) desenvolupar un mètode per a determinar-ne la capacitat de càrrega. Per fer-ho, emprarà informació de les xarxes socials per caracteritzar l’activitat recreativa (Twitter), les concentracions de contaminants seleccionats a l’aigua i la biodiversitat bacteriana per mitjà de seqüenciació genètica.

En aquesta 2a convocatòria del premi, s’hi han presentat un total de set propostes de temàtiques molt diferenciades. El jurat ha considerat que totes les propostes presentades tenien un nivell científic molt destacable. Així mateix, expressa el seu agraïment i reconeixement a tots els sol·licitants que s’han animat a presentar els seus projectes, malgrat el delicat context actual. Les valoracions atorgades a cadascun dels treballs s’indiquen a la taula següent:

Títol del treball

Originalitat i rellevància

Viabilitat

Adequació investigador

Afinitat  temàtica

Punts totals

Subproductes de desinfecció en aigües superficials

1,79

2,63

2,00

1,18

7,59

Capacitat de càrrega de l’ús recreatiu de rius i rieres

2,94

2,75

2,00

1,95

9,64

Estudi de la qualitat de les riberes

2,00

2,63

1,59

1,68

7,89

Identitat rural. Joventut, arrelament i renovació

2,66

2,09

1,63

1,90

8,28

Plàstics i estat ecològic en rius i rieres

1,83

2,56

1,58

1,88

7,84

Recerca de sirenis fòssils i estudi de paleoambients

1,71

2,38

1,94

1,21

7,24

Zones ruderals: Illes de biodiversitat

1,95

2,69

1,66

1,83

8,13

 

Els investigadors guardonats rebran una dotació de 5.000 euros per desenvolupar el seu treball -la meitat, a l’avançada- i tindran un període màxim d’un any a partir de la data de la concessió per dur-lo a terme. Finalment, el treball veurà la llum en el marc d’una col·lecció de publicacions de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

A continuació podeu veure la resolució del Premi Guilleries 2020 signada

Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar

Centre Aqua

Zona Industrial Mas Garriga, s/n. 17403 Sant Hilari Sacalm (la Selva). Tel. +34 972 98 19 10

catedraaqua@santhilari.cat / https://www.catedraaigua.cat / @Catedra_Aigua / @catedraaqua

 

0

Notícies

Espai Montseny, Viladrau, 9 d’octubre de 2020

 

El passat divendres 9 d’octubre de 2020 es va celebrar a l’Espai Montseny de Viladrau, dins el marc de la Setmana de la Natura, una Jornada informativa sobre la gestió de l’aigua a Viladrau. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Viladrau va ser presentat per la Sra. Noemi Bastias, Alcaldessa de Viladrau. La jornada va constar de quatre ponències dels senyors David Bonilla de Nestlé Waters – Aigua de Viladrau, Joan Serra de la societat de pescadors de Viladrau, Josep Mas-Pla de la Universitat de Girona – Campus Aigua i Alfredo Pérez de l’Agència Catalana de l’Aigua. Cadascun dels ponents va aportar el seu punt de vista a l’entorn de la gestió de l’aigua, des de les perspectives comercial, conservacionista, acadèmica i administrativa. Per concloure la jornada es va fer una taula rodona on es va debatre el passat, present i futur de l’aigua a Viladrau, moderada pel Sr. Víctor Niubó, regidor de l’Ajuntament de Viladrau.

En representació de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, i en col·laboració amb el Campus de l’Aigua de la Universitat de Girona, el Dr. Josep Mas-Pla hi va presentar la ponència titulada “Pros i contres dels diferents tipus de captacions en aigües subterrànies”. El Dr. Mas-Pla, expert en hidrogeologia, és investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), membre del Grup de Geologia i Cartografia Ambiental de la UdG (GEOCAMB) i professor titular a l’Àrea de Geodinàmica Externa del Departament de Ciències Ambientals de la UdG.

La Jornada es pot consultar íntegrament al canal de Youtube de l’Ajuntament de Viladrau, en el següent enllaç:

https://youtu.be/eRRYbQ2Vhh4

0

Notícies

Des de principis d’any, l’equip d’investigadors que va rebre el Premi Guilleries 2019, que atorga anualment la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, duu a terme la seva recerca, orientada a la detecció d’animals carnívors als espais d’interès natural que conformen les Guilleries. Els primers resultats obtinguts constaten la presència del gat fer o salvatge (Felis silvestris) a l’Espai Natural Protegit Guilleries-Savassona, una troballa interessant pel fet que la distribució d’aquest animal al llarg del territori català avui dia es coneix amb poca exactitud.

El projecte premiat el desenvolupen investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Lleida i la Universitat Blanquerna, amb la col·laboració d’exestudiants del grau en Biologia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), sota la direcció de Xavier Soler Muñoz, geògraf especialitzat en ordenació del territori i medi ambient. El gruix central del projecte té com a objectiu conèixer la distribució i l’abundància d’espècies de carnívors de les Guilleries. Per aconseguir-ho, els investigadors fan servir tècniques de trampeig fotogràfic: han col·locat càmeres de fototrampeig repartides pel conjunt de les Guilleries, amb una separació aproximada d’un quilòmetre i mig entre elles, que els permet cobrir la major part del territori.


Espècies sense distribució clara, rarificades o fora de la seva àrea de distribució coneguda

A més de la detecció del gat fer o salvatge, els primers resultats també  han visualitzat la presència d’un isard (Rupicapra pyrenaica), un animal herbívor que ha sorprès els investigadors perquè avui dia es localitza fonamentalment als Pirineus. La seva troballa recolza dades anteriors del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que constaten que no és estrany observar isards en àrees de muntanya mitjana (excepcionalment, al nord del Lluçanès i d’Osona): “El bon estat de les seves poblacions facilita la dispersió d’individus aïllats cap a nous territoris on fins ara l’espècie no era present”, expliquen els investigadors. També han mostrat la presència de la mostela (Mustela nivalis), un petit carnívor d’ambients agraris, actualment molt rarificada i en possible regressió a Catalunya.

La guilla (Vulpes vulpes) –que dona nom a l’espai– és l’animal carnívor detectat més freqüentment. D’altra banda, els investigadors han posat en marxa una sèrie de parcel·les per trampejar petits mamífers. El projecte, que té previst presentar els resultats a finals del 2020, ha de permetre tenir una visió més precisa de la presència dels carnívors que viuen a les Guilleries.


Incentivar la recerca en tres línies: aigua, territori i biodiversitat

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar que comparteixen l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la UVic-UCC i la Universitat de Girona (UdG), va instaurar aquests premis amb l’objectiu d’incentivar la recerca en tres línies de treball diferenciades: l’aigua, el territori i la biodiversitat. El guardó dota els guanyadors amb 5.000 euros i els dona un any de temps per desenvolupar el seu projecte. El treball acabat, a més, veurà la llum en el marc d’una col·lecció de publicacions de la Càtedra. 




0

Notícies
La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar convoca el Premi de Recerca Guilleries 2020 per afavorir la recerca sobre el patrimoni natural de les Guilleries. El premi s’atorgarà al millor projecte de recerca d’entre els presentats, que tracti sobre qualsevol de les temàtiques següents: aigua, territori i biodiversitat.

Podran optar-hi els investigadors/es, a títol individual o col·lectiu, que presentin una proposta d’investigació d’acord amb les bases de la convocatòria. El premi està dotat amb 5.000 €. Es disposarà d’un any per dur a terme la recerca proposada, prorrogable mig any més si la naturalesa del treball ho exigeix. El termini de recepció de la documentació per part de les candidatures participants restarà obert fins al 15 d’octubre de 2020.

Consulta el fulletó del Premis Guilleries 2020
Més informació, les bases de la convocatòria i l’imprès de sol·licitud es poden trobar aquí
0

Ajuts, Notícies

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar convoca cada any aquests ajuts, que tenen per objectiu incentivar la investigació científica entre estudiants de batxillerat que enfoquin els seus treballs a l’estudi del patrimoni natural i cultural de les Guilleries, en especial aquells relacionats amb l’aigua i la natura. La dotació econòmica de cada ajut és de 300€ per a l’estudiant i 100€ per al seu institut. Cada projecte, a més, compta amb el recolzament d’un professor o investigador d’universitat, que realitza tasques d’assessorament i seguiment científic de la recerca.

 

En Josep Farrés Palomeras, de l’Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, durà a terme un “Estudi de la contaminació per radó a Sant Hilari Sacalm”. La tutora acadèmica serà Maria Tomàs Vives, i el tutor de la universitat serà el Dr. Carles Roqué i Pau, del Centre de Geologia i Cartografia Ambiental (GEOCAMB) de la Universitat de Girona.

 

La Maria Aguilera Masnou, de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies, estudiarà “Els microplàstics a la riera d’Osor”. La tutora acadèmica serà Susanna Vilar Bassó, i comptarà amb la tutorització de la Dra. Meritxell Abril Cuevas i el Dr. Lorenzo Proia, del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

 

Des de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, volem expressar el nostre l’agraïment a tots i totes les estudiants que s’han animat a presentar el seu projecte en un moment de trasbals com han estat els darrers mesos del curs 2019/20, així com als respectius tutors acadèmics i equips directius dels instituts que els han donat suport.

Podeu consultar la resolució de l’ajut aquí: Resolució_AjutsBatxillerat_CàtedraAigua_2020

0

PREVIOUS POSTSPage 2 of 6NEXT POSTS