Good Contents Are Everywhere, But Here, We Deliver The Best of The Best.Please Hold on!
Your address will show here +12 34 56 78
Notícies

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar ha publicat el segon volum de la col·lecció Guilleries; Aigua i Territori, “Gorgues, entre el lleure i la conservació”, amb els resultats de la investigació fruit del Premi de Recerca Guilleries 2020. Els seus autors -Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa –  hi presenten l’estudi que han estat duent a terme sobre l’impacte de l’activitat recreativa a gorgs i rieres, especialment del bany i l’ús dels marges, a nou gorgues del massís de les Guilleries, el Montseny i la vall del Brugent.

La seva presentació pública serà el divendres 14 d’octubre a les 7 del vespre, a la Sala Noble de l’Edifici de la Cooperativa (Carrer Rocosa, 2. Sant Hilari Sacalm https://goo.gl/maps/8EpCRyArdnMA9Ayn7). A l’acte hi intervindran els autors del llibre Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa acompanyats de Joan Ramon Veciana, alcalde de Sant Hilari Sacalm; Sílvia Llach, vicerectora de Territori Compromís social de la Universitat de Girona; Eva Espasa, vicerectora de Recerca i Transferència de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Marc Ordeix i David Soler, codirectors de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

Aquest treball és fruit del Premi de Recerca Guilleries 2020, atorgat per la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona.

Es pot trobar més informació d’aquest premi a l’apartat d’ajuts i premis del web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar).

Cartell presentació llibre Gorgues, entre el lleure i la conservació

0

Notícies
Tres d’aquestes espècies s’han identificat per primera vegada a Catalunya.
L’investigador expert en botànica Josep Gesti és l’autor d’aquest estudi, realitzat amb el finançament obtingut amb el Premi de Recerca Guilleries 2021, que lliura la Càtedra de l’Aigua Natura i Benestar.

Un article recent publicat al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural aporta nova informació sobre la presència de quinze espècies de plantes al·lòctones al sector oriental del massís de les Guilleries que no s’hi coneixien fins ara. D’aquestes, tres s’han detectat per primera vegada a Catalunya. Són: Celtis sinensis, Miscanthus sinensis i Ophiopogon japonicus. La dotzena restant són plantes rares a Catalunya de les quals encara es té poca informació.

Les quinze espècies publicades són totes plantes introduïdes –la majoria de les vegades, per usos ornamentals– per bé que el grau de naturalització és variable. De fet, només una petita part són plantes ben establertes al territori, mentre que la majoria hi tenen un comportament casual. És a dir, el manteniment de les seves poblacions depèn de la introducció repetida de llavors o fragments des dels punts on són cultivades. Les prospeccions que es realitzin en el futur permetran determinar si algunes d’elles s’acaben establint al territori, si s’hi mantenen casuals o si en desapareixen.

Les troballes s’han fet en el marc del projecte “La flora vascular de les Guilleries orientals. Catàleg, caracterització florística i espècies singulars”, a càrrec de l’investigador expert en botànica, Josep Gesti. Aquest projecte va obtenir el  Premi de Recerca Guilleries 2021 que atorga la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

Nova convocatòria

La quarta convocatòria d’aquest premi de recerca estarà oberta fins el dia 1 d’octubre de 2022. Hi pot optar personal investigador a títol individual o col·lectiu, que presenti una proposta de recerca en temàtiques d’aigua, territori i/o biodiversitat centrada en el patrimoni natural de les Guilleries. Les persones beneficiàries rebran un finançament de 5.000 € per desenvolupar l’estudi al llarg d’un any. Les bases de la convocatòria són al lloc web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat).

Posteriorment, els resultats es publicaran en un volum de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori”, que edita la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Enguany, el segon volum d’aquesta col·lecció recollirà la recerca realitzada per l’equip que va rebre el Premi Guilleries 2020, sota el títol de “Gorgues: entre el lleure i la conservació”. El primer volum de la col·lecció, corresponent a l’edició del 2019, va ser “La comunitat de carnívors de les Guilleries”, i es pot descarregar gratuïtament des del web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

L’article sobre la flora al·lòctona a les Guilleries es pot consultar en el següent enllaç: https://ichn2.iec.cat/pdf/Butlletí_86_2022/08_2022_Gesti.pdf

Imatges:

1- Ophiopogon japonicus, planta entapissant originària de l’Àsia oriental que no havia estat citada fins ara a Catalunya i que ha estat trobada a diferents localitzacions d’Anglès i Santa Coloma de Farners. Imatge: Josep Gesti.

2- Solanum sisymbrifolium, procedent originàriament de l’Amèrica del Sud, ha estat identificada en codolars i sorrals del tram final de la riera d’Osor. Imatge: Josep Gesti.

0

Notícies

Un estudi sobre la qualitat de les aigües de les fonts d’Arbúcies, de Salma Bannadi, estudiant de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies,  i un altre sobre la qualitat de l’aigua del riu Ter als embassaments de les Guilleries, de Irene Alba Frigola, alumna de l’Escola FEDAC Sant Narcís de Girona, són els dos treballs de recerca de Batxillerat que aquest 2022 han obtingut els VI Ajuts de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. La resolució del tribunal dels ajuts es pot consultar aquí.

Salma Bannadi realitzarà l’estudi “Anàlisis microbiològiques i fisicoquímiques de les aigües de les fonts naturals dels boscos d’Arbúcies”, tutoritzat per la professora del centre Roser Gòmez Vila. La tutora de la Universitat serà la Dra. Clàudia Fontàs, professora del Departament de Química de la Facultat de Ciències, i directora del Campus de l’Aigua, de la Universitat de Girona.

Irene Alba Frigola es centrarà en l’“Anàlisi de la qualitat de l’aigua del riu Ter a les Guilleries”. Aquest treball estarà tutoritzat pel professor del centre Jaume Calafat Perelló. La seva tutora de la Universitat serà la Sra. Núria Sellarès, investigadora del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.


Els dos projectes beneficiaris dels ajuts han estat seleccionats d’entre tots els treballs presentats, procedents de diferents instituts de secundària de les comarques de la Selva, el Gironès i Osona. Bannadi i Frigola iniciaran els seus respectius projectes de recerca durant el curs vigent, 2021-2022, i el finalitzaran durant el curs 2022-2023, sota la tutorització de personal docent del seu centre. La tasca del personal investigador de les universitats vinculades a la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar consistirà en un assessorament científic al llarg de la realització del treball, durant el qual tindran la possibilitat de disposar d’equipament i de fer ús de les instal·lacions de recerca dels centres universitaris. A més, els ajuts comporten una dotació econòmica per a fer-se càrrec de despeses relacionades amb el projecte de recerca: 100 € per al Centre d’Educació Secundària i 300 € per a l’alumne/a autor/a del treball.

Des del 2017, un total de nou noies i tres nois de diferents centres educatius s’han beneficiat d’aquests ajuts.

Podeu veure la Resolució del tribunal

0

Notícies
  • El meteoròleg de TV3 va parlar sobre el canvi climàtic
  • Els estudiants Pol Riera i Laura Tornés van exposar els treballs de recerca de Batxillerat premiats per la Càtedra de l’Aigua
  • La Càtedra de l’Aigua va presentar la nova web de fonts de les Guilleries

 

Per commemorar els dies mundials dels Boscos, de l’Aigua i de la Meteorologia, Sant Hilari va organitzar una jornada mediambiental que tocava tots tres àmbits. L’acte va començar amb l’exposició de resultats dels treballs de recerca becats per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per la Universitat de Girona, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm. Després, es va presentar el portal digital fontsdelesguilleries.cat i, finalment, Francesc Mauri va oferir una ponència sobre el canvi climàtic.

 

Francesc Mauri: “Hi ha qui es queda al sofà i hi ha qui opta pel risc i fer la revolució, però quedar-se al sofà és el risc més gran”

La Sala Noble de Sant Hilari es va omplir per escoltar la ponència de Francesc Mauri i, abans de donar pas al geògraf i meteoròleg de TV3, el regidor de medi ambient, Jordi Rotllant va reivindicar la importància del canvi climàtic i com aquest afectarà directament al nostre entorn: “No es tracta només d’estudiar el temps que farà avui o demà, sinó com serà d’aquí a deu anys. La pandèmia ens ha fet ser més conscients que com a homes som vulnerables i no podem perdre el respecte a la natura. Som una espècie més, igual que la resta d’animals.”

Francesc Mauri va llançar un avís que acte seguit va voler vestir d’optimisme: “Segurament arribem una mica tard, però el que podem fer és mitigar-ho”. Es va referir a una època que es va acabant a marxes forçades i de com a nivell individual es poden fer moltes coses a cost zero per contribuir-hi positivament.

Va parlar de l’evolució de la temperatura planetària i de com són de perjudicials el gas i el petroli, emetent grans quantitats de CO₂. “Estem retornant una cosa a la natura que no li és natural en el seu cicle”. Va repassar la climatologia de la història de la humanitat i ho va acompanyar de dades més precises durant els últims segles. “Els períodes entre pluges s’allarguen i els boscos pateixen”, afirmava el meteoròleg.

Mauri va insistir en la idea que la transformació del paisatge és inevitable: “No hi ha res a la terra que no canviï i el temps sempre canvia”. I va explicar com fins i tot les revolucions socials poden anar molt lligades amb el clima. En va treure l’exemple de la Revolució Francesa i de com el fred va malmetre els camps i va provocar gana. Sense menysprear les raons ideològiques, “el clima va ser letal per revolucionar la gent”.

Va proposar una gran quantitat d’idees per pal·liar els efectes del canvi climàtic: des d’apostar per energies renovables, insistir en el reciclatge, tenir en compte la climatització amb un bon aïllament de l’habitatge, exigir energia A a les empreses elèctriques (i no pas la D o la G que són més habituals), fer un consum responsable i de proximitat, etc.

El públic va mostrar interès compartint debat amb el ponent. Es va parlar de l’equilibri necessari entre el món rural i el món urbà, de la poca eficiència pel que fa a l’estalvi energètic del canvi d’hora que s’aplicarà aquest cap de setmana i de com la ciència i el coneixement evolucionen i cal posar-se al dia per no caure en l’obsolescència. Francesc Mauri va reclamar ser actius en les decisions individuals que afecten el canvi climàtic encara que suposi perdre comoditat o diners: “Hi ha qui es queda al sofà i hi ha qui opta pel risc i fer la revolució, però quedar-se al sofà és el risc més gran”.

Treballs premiats: sobre la invasió de la papallona del boix i l’estratègia publicitària de Font Vella

La Càtedra de l’Aigua ofereix beques dotades en 400 euros per a desenvolupar treballs de recerca de Batxillerat sobre les Guilleries i el seu entorn. Ahir es van presentar els resultats de les dues recerques premiades dels estudiants Pol Riera i Laura Tornés de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies.

Pol Riera va exposar “Evolució de la invasió biològica de la papallona del boix i l’estat dels boixos afectats a l’Espai Natural de les Guilleries – Savassona i al municipi d’Arbúcies”. Ha estudiat aquesta plaga en els municipis de Tavèrnoles, Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d’Osormort, i amb les dades que ha obtingut, des de 2018 a 2021, ha conclòs que “tot i que la presència de papallones del boix ha disminuït, la seva afectació és molt gran, provocant pèrdua de fulles i de creixement i en alguns casos, la mort de la planta”.

Laura Tornés va presentar “Estudi diacrònic de les estratègies publicitàries de Font Vella”. Ha analitzat les etiquetes, els anuncis i les publicacions El flabiol (una antiga publicació interna de Font Vella) i el Programa de Festa Major de Sant Hilari. Una de les conclusions és que “a mesura que l’empresa s’ha anat fent gran, la publicitat ha anat creixent” i que ha guanyat pes el color blau en l’etiquetatge, el concepte de natura i puresa dels seus eslògans i l’ús de la llengua castellana. També en va destacar el fet que la publicitat de la marca vagi poc lligada al nom del poble de Sant Hilari.

Un cop finalitzades les presentacions dels estudiants, David Soler, un dels codirectors de la Càtedra de l’Aigua, va presentar la web fontsdelesguilleries.cat, que inclou fonts de tot el massís de les Guilleries i de zones del voltant. El projecte dona a conèixer tot el catàleg de fonts i té com a objectiu promocionar la visita d’aquestes fonts i vetllar per la seva conservació. La ciutadania pot fer aportacions per ajudar a mantenir la web actualitzada.

0

Notícies
  • La càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la UVic-UCC i la UdG organitza una jornada tècnica sobre incendis el 24 de febrer
  • La jornada s’adreça a tècnics, gestors i investigadors tant de l’entorn urbà com rural


Sant Hilari Sacalm, 20 de gener de 2022.- “Com minimitzar el risc d’un gran incendi forestal: del medi natural al nucli urbà” és el lema de la VI Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori, que es preveu fer en format presencial el dijous 24 de febrer de 2022 al Centre Aqua de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva). La jornada, organitzada per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, coordinada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm,  la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona, donarà una visió de conjunt i estudis concrets i experiències pràctiques de prevenció d’incendis i, alhora, de creació de paisatges i sistemes més resilients.

L’èxode rural, canvis socioeconòmics diversos i l’escalfament global exposen la muntanya mitjana a un risc d’incendis creixent. Per això, Marc Castellnou, responsable del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya, començarà la jornada exposant què és un incendi de 6a generació i què caldria fer per evitar-lo. A continuació, el biòleg Pere Pons, del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, explicarà el paper dels incendis en el paisatge, l’ecologia i la biodiversitat.

Josep Maria Tusell, en representació del Consorci Forestal de Catalunya, tocarà el tema des de la perspectiva del propietari/gestor d’una finca agroforestal. Per la seva banda, Maria Pipió, enginyera de forests de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona, estarà centrada en l’òptica municipal, destacant els deures que seria desitjable que fessin els mateixos ajuntaments.

També s’hi descriuran experiències pràctiques: els resultats d’assaigs d’adaptació de la muntanya mitjana al canvi climàtic, per part d’Eduard Pla, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’ús de la silvopastura en la prevenció d’incendis forestals a la demarcació de Girona, a càrrec de Guillem Canaleta i Jordi Bayés, de la Fundació Pau Costa.

Com altres anys, aquesta jornada compta amb el suport del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/formacio-innovacio/dar_transferencia_tecnologica/dar_patt), és gratuïta i està adreçada especialment a tècnics d’administracions i empreses, professionals dels sectors forestal i de jardineria, docents, estudiants i investigadors dels àmbits biològic i agroforestal, i tècnics municipals.

Per participar-hi, cal inscriure-s’hi per mitjà del portal https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica

Per a més informació, les persones interessades poden adreçar-se a la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar: catedraaqua@santhilari.cat

0

Notícies

El projecte d’estudi de “La flora vascular de les Guilleries orientals. Catàleg, caracterització florística i

espècies singulars” ha estat el guanyador de la 3a convocatòria del Premi de Recerca Guilleries, de 2021, que concedeix la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat). Impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona, la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, convoca aquests guardons amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat.

 

El projecte el desenvoluparà el botànic, doctor en Biologia i professor de la Universitat de Girona, Josep Gesti Perich. Com que només algunes àrees als sectors occidental i septentrional han estat objecte de treballs florístics exhaustius, el seu estudi es centrarà al sector oriental de les Guilleries (187 km2), que encara no disposa de cap treball de síntesi de la seva flora. Josep Gesti Perich elaborarà un catàleg florístic complet d’aquesta àrea, amb la voluntat d’obtenir una instantània de la flora al moment actual, prioritzant la prospecció a damunt del terreny i l’obtenció d’informació actualitzada. Per la confecció del catàleg, seguirà una metodologia àmpliament emprada en la catalogació florística: a banda de la seva complementarietat respecte dels estudis existents a les Guilleries, el treball ho serà també del conjunt de catàlegs elaborats a Catalunya. Les dades obtingudes es facilitaran en format de publicació (catàleg florístic), però també en format de dades obertes (taules csv o altres formats interoperables), de manera que puguin ser utilitzades fàcilment per qualsevol investigador/a, gestor/a o persona interessada en els resultats obtinguts.

 

La tercera convocatòria del premi es va tancar amb un total de tres candidatures presentades. El jurat fa una valoració molt bona de tots els projectes, que qualifica amb “un nivell científic molt destacat”.


Potenciar la recerca en l’aigua, el territori i la biodiversitat
La recerca que vol incentivar el premi es centra en tres línies de treball: l’aigua, el territori i la biodiversitat. L’investigador guardonat rebrà una dotació de 5.000 euros per desenvolupar el seu treball –la meitat, a l’avançada– i tindrà un període màxim d’un any per dur-lo a terme. Finalment, el treball s’editarà en el marc de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori”, de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial, que recull els projectes guanyadors dels Premis Anuals de Recerca Guilleries (https://www.catedraaigua.cat/publicacions).

La primera edició del Premi de Recerca Guilleries es va atorgar l’any 2019 a un estudi sobre la distribució i l’abundància d’espècies de carnívors de les Guilleries, ja publicat (https://www.catedraaigua.cat/wp-content/uploads/2021/09/Carnivors-Guilleries-1-1.pdf). La segona edició del Premi es va atorgar el 2020 a un estudi de la capacitat de càrrega de l’ús recreatiu de rius i rieres de les Guilleries, en curs de realització. El guardó del 2021 servirà per seguir potenciant la voluntat de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Biodiversitat d’acompanyar el desenvolupament d’un model de gestió territorial sostenible a les Guilleries.

0

Notícies
L’estudi és el resultat de la primera edició dels premis de recerca que atorga la Càtedra compartida entre l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la UVic-UCC i la UdG
Entre els resultats de l’estudi destaquen la detecció de la presència del gat fer, una espècie de la qual es té poca informació sobre la seva distribució al territori

Sant Hilari Sacalm, 27 d’octubre de 2021.- La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona acaba de publicar el primer número de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori”, que recull els projectes guanyadors dels Premis Anuals de Recerca Guilleries. Els resultats del projecte guanyador, recollits en el títol La comunitat de carnívors de les Guilleries, són l’estudi més exhaustiu fet fins ara sobre els mesocarnívors (mamífers carnívors de mida mitjana) dels espais d’interès natural de les Guilleries i Savassona. El llibre és obra de Marc Vilella, tècnic de camp del museu de Ciències Naturals de Granollers; Xavier Soler, geògraf especialitzat en ordenació del territori i medi ambient; i Ferran Sayol, biòleg i investigador postdoctoral a l’University College de Londres. L’equip que va dur a terme la recerca compta amb investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Lleida i la Universitat Blanquerna, amb la col·laboració d’exestudiants del grau en Biologia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

 

Entre les troballes més destacades de la recerca, hi ha la constatació de la presència del gat fer o salvatge (Felis silvestris) a l’Espai Natural Protegit Guilleries-Savassona, una troballa interessant pel que la distribució d’aquest animal al llarg del territori català avui dia es coneix amb poca exactitud. També destaca la presència d’isards (Rupicapra pyrenaica), pel fet de tractar-se d’herbívors que abunden més a la zona dels Pirineus. A més, el treball ha determinat la presència, distribució i abundància de carnívors com la guineu o guilla (Vulpes vulpes) -l’espècie més present- o la mostela (Mustela nivalis). En total s’hi van detectar 9 espècies de mesocarnívors de les 13 existents actualment a Catalunya.

Patrons d’activitat al llarg del dia

L’estudi també recull els usos que els carnívors fan dels diversos hàbitats presents i els seus patrons d’activitat al llarg del dia. La publicació dels carnívors a les Guilleries aporta una visió completa i pionera d’una àrea geogràfica en què la informació encara és escassa i fragmentària en molts àmbits.
 
Les Guilleries és un espai molt interessant des del punt de vista de la biodiversitat, ja que l’afavoreix la connectivitat entre el Prepirineu, la serralada Transversal i el Montseny. L’estudi es va basar en la tècnica del fototrampeig, una tècnica no invasiva que consisteix a registrar mitjançant fotografia, vídeo o ambdues, les diferents espècies que habiten un lloc. Durant la recerca es van col·locar càmeres de fototrampeig repartides pel conjunt de les Guilleries, amb una separació aproximada d’un quilòmetre i mig entre elles, cosa que els permet cobrir la major part del territori.

El primer d’una nova col·lecció

Editat per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial, el llibre es va presentar el divendres 8 d’octubre a la Sala Noble (Edifici la Cooperativa) de Sant Hilari Sacalm, en el marc de la celebració del “Moment Guilleries” (antiga Fira Guilleries).  La comunitat de carnívors de les Guilleries és el primer número de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori”, que de manera progressiva anirà publicant els treballs resultants del premi que la Càtedra concedeix a investigadors/es perquè desenvolupin un projecte de recerca sobre el patrimoni natural de les Guilleries, relacionat amb l’aigua, el territori o la biodiversitat.

L’acte de presentació el va obrir l’alcalde de Sant Hilari Sacalm, Joan Ramon Veciana, i també hi van intervenir Sílvia Llach, vicerectora de Territori i Compromís Social de la UdG, i Jordi de San Eugenio, en representació del vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC. Tots ells van posar en valor el paper de les càtedres universitàries en la transferència del coneixement de l’entorn acadèmic cap a la societat. A continuació els tres autors van exposar en què va consistir la seva recerca, duta a terme l’any 2020 gràcies al suport del Premi de Recerca Guilleries 2019.
 
La publicació ja està disponible en format digital i es pot descarregar de manera gratuïta a través d’aquest enllaç




0

Notícies
  • El proper dissabte 9 d’octubre, en el marc del Moment Guilleries, es farà una xerrada sobre “Els valors naturals de la riera d’Osor”,  per donar a conèixer la riquesa natural de la riera, les espècies protegides, exòtiques i invasores de flora i fauna, i les accions realitzades aquest 2021 de seguiment de fauna i millora d’hàbitat. La xerrada anirà a càrrec de la Fundació Emys amb qui s’ha realitzat el projecte de millora d’enguany.
  •  
  • Els valors naturals de la riera d’Osor
  • Dissabte 9 d’octubre de 2021
  • 11 del matí
  • Sala noble (edifici cooperativa) de Sant Hilari Sacalm
  •  
  • Vegeu el programa sencer aquí
  •  
0

Notícies
Es presenta el primer volum de la col·lecció Guilleries: Aigua i Territori. “La comunitat de carnívors de les Guilleries

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar acaba de publicar en format de llibre els resultats de la investigació becada amb el Premi de Recerca Guilleries 2019: La comunitat de carnívors de les Guilleries primer volum de la col·lecció Guilleries: Aigua i Territori, publicat per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar conjuntament amb EUMO editorial. Els seus autors –Marc Vilella, Xavier Soler i Ferran Sayol– hi presenten l’estudi més exhaustiu fet fins ara sobre els mesocarnívors (mamífers carnívors de mida mitjana) dels espais d’interès natural de les Guilleries i de Savassona.

La seva presentació pública tindrà lloc el divendres 8 d’octubre de 2021, a les 18 h, a la Sala Noble de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm (Edifici La Cooperativa, Plaça del Doctor Robert, Sant Hilari Sacalm). L’acte s’emmarca en la celebració del Moment Guilleries. Marc Vilella, Xavier Soler i Ferran Sayol, acompanyats de representants dels vicerectorats de Territori i Compromís Social de la UdG i de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, hi presentaran l’estudi més exhaustiu fet fins ara sobre els mesocarnívors (mamífers carnívors de mida mitjana) dels espais d’interès natural de les Guilleries i de Savassona. Aquesta és una regió molt interessant des del punt de vista de la biodiversitat, ja que afavoreix la connectivitat entre el Prepirineu, la serralada Transversal i el Montseny. Basant-se en la tècnica del fototrampeig, l’equip d’investigadors ha determinat la presència, distribució i abundància de carnívors com la guilla, el gat fer o la mostela, entre d’altres, així com els usos que aquests fan de l`hàbitat i els seus patrons d’activitat.

El Premi de Recerca Guilleries es concedeix cada any a un/a investigador/a o un equip d’investigadors/es que, a títol individual, presenti/n el millor projecte de recerca sobre el patrimoni natural de les Guilleries, relacionat amb l’aigua, el territori o la biodiversitat. Està dotat amb 5.000 € i es disposa d’un any per desenvolupar-lo. Actualment, a banda d’aquest que es presenta el 8 d’octubre, ja s’està duent a terme el projecte guanyador de la segona edició (2020), que porta per títol “Estudi de la capacitat de càrrega adaptativa de l’ús recreatiu de rius i rieres a les Guilleries. Causes, impactes i propostes de regulació d’una nova pressió sobre sistemes fluvials”, a càrrec de Vicenç Acuña, Josep Ros, Mira Petrovic i Anna Freixa. El termini per a la presentació de candidatures a la tercera edició del premi resta obert fins al 15 d’octubre de 2021.
Es pot trobar més informació d’aquest premi al web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat/ajuts-i-premis).

El llibre ja es pot descarregar gratuïtament, en format pdf, des de la pàgina de publicacions del web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.
0

Ajuts, Notícies
La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar convoca els Premis Guilleries 2021 per afavorir la recerca sobre el patrimoni natural de les Guilleries. El premi s’atorgarà al millor projecte de recerca d’entre els presentats, que tracti sobre qualsevol de les temàtiques següents: aigua, territori i biodiversitat.

Podran optar-hi els investigadors/es, a títol individual o col·lectiu, que presentin una proposta d’investigació d’acord amb les bases de la convocatòria. El premi està dotat amb 5.000 €. Es disposarà d’un any per dur a terme la recerca proposada, prorrogable mig any més si la naturalesa del treball ho exigeix. El termini de recepció de la documentació per part de les candidatures participants restarà obert fins al 15 d’octubre de 2021.

Podeu consultar aquí la informació sobre els Premis Guilleries 2021 i descarregar l’imprès de Sol·licitud dels Premis Guilleries 2021
0

PREVIOUS POSTSPage 1 of 6NO NEW POSTS