Good Contents Are Everywhere, But Here, We Deliver The Best of The Best.Please Hold on!
Your address will show here +12 34 56 78
Notícies

El proper dijous 15 de febrer es celebrarà, al Centre Aqua de Sant Hilari Sacalm (la Selva), la Jornada Tècnica Guilleries: Aigua i Territori, que porta per títol “Mamífers urbans (rates, gats, senglars): com gestionar una nova realitat”.

Programa de la jornada

9.30 h Inscripcions i lliurament de la documentació.
10.00 h Presentació de la jornada. Jordi Rotllant i Cors. Il·lm. Alcalde de Sant Hilari Sacalm.
10.15 h Nous rodenticides, una esperança per a la fauna salvatge. Roger Vila i Mani. Responsable tècnic de BIONET.
10.45 h Altres eines de control de rosegadors als nuclis urbans: òlibes i gorjablancs. Jordi Baucells i Colomer. Director i soci de Gestió de Residus i Biodiversitat, SL.
11.15 h Pausa cafè
11.30 h Identificació i avaluació de zoonosis i altres riscos higiènics associats a la presència de gossos i gats. Anna Ortuño i Romero. Parasitologia i Malalties Parasitàries de la Facultat de Veterinària de la UAB.
12.00 h L’impacte de les colònies controlades de gats de carrer i alternatives de la seva gestió. Cristina Molas Casacuberta. Coordinadora dels Agents Cívics de l’Ajuntament de Vic.
12.30 h Prevenció de conflictes amb fauna a l’entorn urbà: el cas del senglar. Joana Colomer i Rossell. Responsable de projectes de gestió de fauna a Minuartia
13.00 h Debat amb la participació dels ponents.
13.45 h Cloenda de la jornada

Descarregueu-vos el programa aquí: Mamífers urbans: (rates, gats, senglars): com gestionar una nova realitat

Informació sobre Sant Hilari Sacalm: Establiments de restauració  i turisme.

0

Notícies

El passat 14 de desembre vam celebrar a Sant Hilari Sacalm la reunió anual del Consell Assessor de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Els codirectors vam exposar als membres del consell les activitats realitzades per la càtedra durant l’any 2023, i la planificació per al 2024. La trobada fou realment profitosa, amb molta retroacció rebuda per part de tots els assistents, que ens ajudarà a millorar la nostra tasca i a orientar futures accions.

Vam comptar amb la presència dels i les representants de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de la Selva, els Campus de l’Aigua i de Patrimoni Natural i Cultural de la UdG, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic-UCC, i la Xarxa de Conservació de la Natura. En una època de l’any en què l’agenda va plena de reunions de balanç, van excusar la seva presència les representacions de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el Consell Comarcal d’Osona, el Consorci de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i el Consorci del Ter.

Agraïm moltíssim el suport de tots els organismes i entitats que recolzen la tasca Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, que continuarem desenvolupant amb il·lusió durant el 2024. Bones festes a tothom!

0

Notícies

El biòleg de la UVic-UCC Ferran Pauné i el genetista del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) Alexandre Clop proposen determinar la història ecològica del sòl en pastures abandonades de les Guilleries i Savassona.

El guardó el concedeix anualment la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries.

El projecte d’estudi “Desxifrant la història i la funcionalitat ecològiques dels espais oberts mediats per herbívors mitjançant metagenòmica del sòl a les Guilleries” del professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) Ferran Pauné Fabré  i l’investigador del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) Alexandre Clop Ponte ha guanyat la cinquena convocatòria del Premi de Recerca Guilleries.

 

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar atorga anualment aquests guardons en col·laboració amb el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat. La Càtedra està impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona (UdG)

 

L’equip format per Ferran Pauné, especialista en ecologia pastoral i doctor en Gestió Forestal i del Medi Natural, i per Alexandre Clop, genetista veterinari i doctor en Producció Animal, planteja un estudi pilot que pretén donar resposta a la llacuna de coneixement que existeix a l’entorn de la funció dels herbívors –tant el bestiar ramader com la fauna salvatge– en la configuració de comunitats vegetals biodiverses i resilients a les pertorbacions ambientals que tenen lloc en els ecosistemes agroforestals de la muntanya mediterrània.

 

Pauné i Clop pretenen realitzar una diagnosi de l’estat passat i actual dels espais oberts agroramaders de l’àrea de les Guilleries i Savassona, i dur a terme una caracterització física, química i metagenòmica del sòl superficial en parcel·les sotmeses a diferents graus d’abandó de l’activitat herbívora o d’aforestació. Concretament, l’estudi genòmic del microbioma (conjunt dels microorganismes que habiten en el sòl) se centrarà en les poblacions de bacteris i fongs, els quals són uns excel·lents indicadors de l’estat de salut del sòl i del seu cicle de nutrients. Aquests factors es relacionen amb l’equilibri entre les comunitats vegetals i animals que en depenen, i poden proporcionar informació sobre la història ecològica del sòl.

 

Amb tot, els investigadors volen esbrinar fins a quin punt les comunitats forestals actuals no són més que una etapa de disrupció en l’evolució natural d’un antic paisatge en mosaic, produïda per l’abandonament de les activitats agroramaderes i la conseqüent pèrdua de biodiversitat. En aquest sentit, l’obertura d’espais mitjançant l’acció combinada dels herbívors i la gestió forestal jugaria, actualment, un paper fonamental en la generació de territoris més resilients i biodiversos.

 

La cinquena convocatòria del premi s’ha tancat amb cinc candidatures. El jurat, format per representants de les dues universitats, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, ha fet una valoració molt bona de tots els projectes, i n’ha  destacat l’elevat nivell científic i el notable interès per a les necessitats actuals de coneixement de la zona.


Potenciar la recerca en l’aigua, el territori i la biodiversitat

El Premi de Recerca Guilleries vol incentivar la investigació en tres línies: l’aigua, el territori i la biodiversitat. El guardó està dotat amb 5.000 euros i el treball científic s’ha de desenvolupar al llarg d’un any. Posteriorment s’edita en el marc de la col·lecció “Guilleries – Aigua i Territori” de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial. Fins ara han estat publicats els tres primers projectes guanyadors, corresponents a les edicions de 2019, 2020 i 2021  del premi (https://www.catedraaigua.cat/publicacions).

 

Aquest any s’ha dut a terme la investigació de l’equip beneficiari de l’edició del 2022, centrat en l’estudi dels refugis climàtics per a la fauna aquàtica al massís de les Guilleries. El guardó del 2023 continua la tasca de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, enfocada a acompanyar el desenvolupament d’un model de gestió territorial sostenible a les Guilleries.

0

Notícies

Us convidem a la presentació sobre les “Orquídies de les Guilleries” que tindrà lloc el proper dissabte 14 d’octubre a les 10 h a la Sala Noble de l’Edifici de la Cooperativa (Carrer Rocosa, 2. Sant Hilari Sacalm https://goo.gl/maps/8EpCRyArdnMA9Ayn7). 

La xerrada anirà a càrrec de Pere Espinet, naturalista i membre del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC) i del Grup de Naturalistes d’Osona (GNO) amb més de vint anys d’experiència en el seguiment d’orquídies i plantes carnívores a tot Catalunya.

Les orquídies són plantes silvestres amb un alt valor florístic, malgrat no estar catalogades com a espècies protegides. Necessiten d’un hàbitat molt concret i generalment es troben en zones més elevades i humides. El fet que se’n trobin a Les Guilleries és una raresa i serien el límit meridional de distribució a Catalunya. Des del GOC fa més de deu anys que es fa seguiment de l’estat de les poblacions d’orquídies del nostre territori.

L’acte forma part de la sessió inaugural de la Fira Guilleries i comptarà amb la presència de Jordi Rotllant, alcalde de Sant Hilari Sacalm.

0

Notícies
El massís de les Guilleries és un espai d’alt valor biogeogràfic, amb abundants hàbitats naturals i un ric conjunt d’organismes vius. En el cas de la flora, la gran diversitat d’espècies va des de plantes de la terra baixa mediterrània fins a d’altres d’afinitat eurosiberiana. Però encara hi ha poc coneixement botànic de la zona, sobretot de la part oriental.

Les prospeccions florístiques que va dur a terme el biòleg Josep Gesti fa uns anys van descobrir-hi diverses espècies poc freqüents a Catalunya i algunes plantes al·lòctones que mai no havien estat indicades al nostre país. I d’aquí va sorgir l’interès de l’autor per abordar la catalogació exhaustiva de la flora d’aquesta part del massís i per analitzar-ne les característiques particulars i les espècies singulars que s’hi fan, com ara les de distribució reduïda, les protegides, les invasores o les que s’hi han introduït més recentment.

El resultat és un catàleg que es basa en més de 45.000 observacions i que inclou un total de 1.254 tàxons, que representen aproximadament un 26% de la flora de Catalunya. 284 d’aquestes plantes són indicades per primera vegada al territori de manera específica. Aquest estudi va merèixer el Premi de Recerca Guilleries 2021, atorgat per la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar.

 

Us podeu baixar la publicació des d’aquí: Flora de les Guilleries orientals

 

Podeu trobar la presentació de l’autor (Sala Noble de Sant Hilari Sacalm, 13/10/2023) a:

 

Una gran diversitat de flora

Les prospeccions florístiques que va dur a terme el biòleg Josep Gesti fa uns anys a les Guilleries orientals van portar-lo a descobrir-hi diverses espècies poc freqüents a Catalunya i algunes plantes al·lòctones que mai no havien estat indicades al nostre país. D’aquí va sorgir l’interès de l’autor per abordar la catalogació exhaustiva de la flora d’aquesta part del massís i per analitzar-ne les característiques particulars i les espècies singulars que s’hi fan, com ara les de distribució reduïda, les protegides, les invasores o les que s’hi han introduït més recentment.

A l’inventari de Gesti, les principals famílies que s’hi identifiquen, en nombre d’espècies, són les asteràcies (166 tàxons), les poàcies (128) i les fabàcies (105), seguides a força distància de les rosàcies (54), les brassicàcies i les lamiàcies (ambdues amb 51 tàxons) o les cariofil·làcies (50), entre altres.

El catàleg inclou totes les plantes vasculars observades dins dels límits del territori d’estudi definit com a Guilleries orientals i engloba tant les espècies autòctones com les al·lòctones que hi creixen fora de cultiu. Entre les autòctones cal destacar un predomini de les plantes de distribució eurosiberiana (39%) que hi són en una proporció clarament més elevada que les mediterrànies (27%), denotant el caràcter muntanyenc i forestal del territori. Cal remarcar la presència d’algunes espècies endèmiques així com de nombroses plantes que a Catalunya tenen el seu òptim als Pirineus i que arriben en una posició extrema fins les Guilleries.

Pel que fa a les plantes al·lòctones, el volum aplega un total de 291 tàxons introduïts, que representen un 23% del total de la flora del territori. Per regió de procedència, predominen les plantes originàries del continent americà (116), les asiàtiques (44), les de la conca mediterrània (30) i les d’origen antropogènic (34), mentre que hi són representades en menor nombre les del paleàrtic occidental, les africanes, les d’Australàsia i les d’altres regions. D’aquests 291 tàxons al·lòctons, es considera que 153 estan establerts al territori, mentre que 138 hi tenen un comportament casual.

L’inventari que ha elaborat Josep Gesti està basat en 45.442 observacions fetes durant les prospeccions de camp que va realitzar durant poc més d’un any, entre el novembre de 2021 i el novembre de 2022. L’àrea de treball comprèn una superfície de 189 km2 que corresponen a onze municipis diferents, dels quals nou pertanyen a la comarca de La Selva i dos, a la d’Osona.

Oberta la convocatòria del 5è Premi de Recerca Guilleries

El Premi de Recerca Guilleries de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar s’atorga, anualment, a una proposta de projecte de recerca que es centri en el patrimoni natural de les Guilleries, especialment en temàtiques d’aigua, territori i biodiversitat. Les persones beneficiàries disposen d’un any per desenvolupar la seva investigació, que posteriorment és publicada dins de la col·lecció Guilleries, Aigua i Territori. Enguany hi ha oberta la convocatòria del premi en la seva cinquena edició, i s’hi poden presentar propostes fins al 16 d’octubre. Les bases es poden consultar al lloc web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

0

Notícies

La primavera de l’any 2023, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, a proposta de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, va dur a terme un mostreig de l’estat ecològic del torrent de la Font Picant, afluent de la riera d’Osor (conca del riu Ter).
El seu propòsit va ser avaluar-hi l’evolució de l’estat ecològic del torrent després de les millores dutes a terme al tram soterrat al seu pas pel nucli urbà de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva) l’any 2021, també, amb l’objectiu d’avaluar el possible impacte de l’abocament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) en aquest curs fluvial. El mostreig es va fer aigua avall del nucli urbà de Sant Hilari Sacalm aigua amunt i avall de l’abocament de l’EDAR del municipi.
En els dos trams estudiats la qualitat del bosc de ribera és bona a tots els trams estudiats. Mostra una bona cobertura d’arbres i presència d’espècies vegetals autòctones. En algun tram hi destacat la presència d’espècies vegetals al·lòctones i poca connectivitat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent.
En destaca, en negatiu, que tota la zona de ribera estava recoberta per una quantitat enorme de tovalloletes. Cal tenir en compte que la riera de la Font Picant va patir una forta crescuda el dia 24 de maig després d’una forta tempesta, que va descarregar fins a 73 L/m2 acumulada en 24h, i una punta màxima de més de 31 L/m2 en 60 minuts. Aquesta podria ser la causa del sobreeiximent dels col·lectors d’aigua municipals o de la mateixa depuradora.

La qualitat biològica de l’aigua obtinguda a partir dels mostreigs de macroinvertebrats aquàtics i el càlcul de l’índex biològic IBMWP, basat en els macroinvertebrats aquàtics, mostra una qualitat dolenta als dos trams avaluats.

Per tot això, el torrent de Font Picant, l’any 2023, presenta un estat ecològic global dolent, tant aigua amunt com aigua avall de l’abocament de l’EDAR Sant Hilari Sacalm, amb uns nivells de qualitat de l’aigua basats en els macroinvertebrats aquàtics molt inferiors als de l’any anterior. Tot plegat apunta que podria ser el resultat d’una combinació de dos factors:

• la sequera acumulada de dos anys molt eixuts
• l’aiguat del 24 de maig, que va rentar la llera i els macroinvertebrats no van tenir temps suficient per recuperar-s’hi.

Així doncs, l’estudi va concloure que la qualitat ecològica del torrent de la Font Picant tenia una tendència positiva fins l’any 2022 i seria bo veure si la disminució d’enguany es deu al rentat de l’aiguat o si es deu a altres factors.
La qualitat de l’aigua aigua avall del nucli urbà de Sant Hilari, abans de l’abocament de l’EDAR, torna a ser inferior al tram situat aigua avall de l’EDAR: caldria comprovar si les accions fetes per minimitzar-hi els abocaments de clavegueram desconnectat o en mal estat, al llarg del seu soterrament al nucli urbà de Sant Hilari, es poguessin haver malmès.
Per últim, l’estudi aconsella prendre mesures, possiblement d’informació a la població, per reduir l’ús de tovalloletes i altres residus plàstics o de materials no biodegradables: hi augmenta la presència de residus sòlids procedents dels sobreeixidors, detectats al tram d’aigua avall de l’abocament.

0

Ajuts, Notícies

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, convoca la cinquena edició del Premi de Recerca Guilleries, corresponent a l’any 2023.  El premi s’atorgarà al millor projecte de recerca d’entre els presentats, que tracti sobre qualsevol de les temàtiques següents relacionades amb el patrimoni natural de les Guilleries: aigua, territori i/o biodiversitat.

Podran optar-hi els investigadors/es, a títol individual o col·lectiu, que presentin una proposta d’investigació d’acord amb les bases de la convocatòria. El premi està dotat amb 5.000 € i es disposarà de tot l’any 2024 per fer la recerca. El termini de recepció de la documentació per part de les candidatures participants restarà obert fins al dia 16 d’octubre de 2023.

Podeu consultar als següents enllaços les Bases del Premi Recerca Guilleries 2023, i descarregar-vos el Model d’imprès de sol·licitud  per a optar-hi.

0

Notícies
– Els dos estudiants beneficiaris en aquesta setena edició són Bernat Porta Rojas, de l’Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, i Irma Masnou Colón, de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies.
– Amb aquesta acció, la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i dirigida per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona, promou la recerca científica entre els joves, a l’entorn de l’aigua i la natura de les Guilleries.
– Els ajuts consisteixen en un acompanyament tutoritzat per part de personal docent i investigador universitari, a més d’una dotació econòmica per sufragar les despeses relacionades amb la investigació.

Sant Hilari Sacalm, 6 de maig.-La qualitat de les aigües de les fonts de Sant Hilari Sacalm serà l’objecte d’estudi dels dos projectes de treballs de recerca de Batxillerat que aquest 2023 han obtingut un ajut de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Aquesta càtedra està impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i dirigida per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona (UdG).

Bernat Porta Rojas, de l’Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, analitzarà la qualitat fisicoquímica i bacteriològica d’algunes fonts del municipi, i la compararà amb estudis previs per tal de valorar la situació actual en el context de canvi climàtic.  El seu treball serà tutoritzat per la professora del centre Cèlia Casellas Masgrau. Comptarà, també, amb l’assessorament científic de la Dra. Anna Menció Domingo, investigadora i professora del Departament de Ciències Ambientals de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

Per la seva banda, Irma Masnou Colón, de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies, estudiarà com influeix la qualitat fisicoquímica de diferents aigües de Sant Hilari Sacalm en el creixement de diferents cultius vegetals quan són utilitzades com a aigua de reg. La seva tutora del centre serà la professora Sílvia Carbó Martí. La tutora de la universitat serà la Dra. Diana Elisa Jiménez de Santiago, del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

 

Els dos projectes beneficiaris dels ajuts han estat seleccionats d’entre tots els treballs presentats, procedents de diferents instituts de secundària de les comarques de la Selva i Osona. Porta i Masnou iniciaran els seus respectius projectes de recerca durant el curs vigent, 2022-2023, i el finalitzaran durant el curs 2023-2024, sota la tutorització de personal docent del seu centre. La tasca del personal investigador de les universitats vinculades a la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar consistirà en un assessorament científic al llarg de la realització del treball, durant el qual tindran la possibilitat de disposar d’equipament i de fer ús de les instal·lacions de recerca dels centres universitaris. A més, els ajuts comporten una dotació econòmica per a fer-se càrrec de despeses relacionades amb el projecte de recerca: 100 € per al centre d’educació secundària i 300 € per a l’alumne/a autor/a del treball.

 

 

Despertar vocacions investigadores

Els ajuts a Treballs de recerca de Batxillerat, que enguany arriben a la setena edició, tenen l’objectiu de despertar i potenciar les vocacions investigadores, promovent que les persones beneficiàries puguin desenvolupar una recerca en el seu entorn proper. S’hi poden presentar alumnes que estiguin cursant aquests estudis a qualsevol centre d’educació secundària i que vulguin orientar el seu projecte de recerca a l’àmbit territorial de les Guilleries i seguint les línies de treball de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Des del 2017, un total de deu noies i quatre nois de diferents centres educatius s’han beneficiat d’aquests ajuts.

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar té la finalitat de generar, difondre i transferir coneixement sobre el patrimoni natural de les Guilleries, centrant-se en el patrimoni natural relacionat amb l’aigua, el territori i la biodiversitat.

0

Notícies
El passat dijous 23 de març es va commemorar el Dia Internacional dels Boscos (21 de març), el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) i el Dia Mundial de la Meteorologia (23 de març) a la Sala Noble de Sant Hilari Sacalm.

Des de la Càtedra de l’Aigua, David Soler va exposar els resultats de dos anys (març 2021-febrer 2023) de seguiment hidrològic de 12 fonts de Sant Hilari Sacalm. Les fonts alliberen progressivament el volum d’aigua subterrània emmagatzemat gràcies als escassos episodis d’alta pluviometria. Malgrat la seva resiliència natural, la situació de sequera persistent n’ha fet disminuir el cabal fins a nivells mínims, arribant a provocar l’assecament d’algunes d’elles.

Les dues estudiants de batxillerat becades per la Càtedra el 2022 van presentar els resultats dels seus treballs de recerca. L’estudi de la Salma Bannadi de l’Institut Monstoriu Arbúcies conclou que les fonts del Montseny-Guilleries presenten una qualitat fisicoquímica excel·lent. Irene Alba Frigola, de l’Institut Cassà ha determinat que els embassaments del riu Ter al seu pas per les Guilleries i Savassona presentaven una qualitat fisicoquímica mediocre el passat estiu, preludi de la mala situació en què es troben actualment.

El biòleg Pere Renom, que participa als programes de televisió Quequicom i Tot es mou, va oferir al públic assistent una magistral ponència sobre l’extinció d’espècies i l’evolució. Al llarg de la història de la vida a la Terra les extincions d’unes espècies han estat a la vegada oportunitats per a l’evolució d’altres, i es pot dir els humans som els responsables de la sisena gran extinció. Renom va explicar com la genòmica (estudi de les seqüències d’ADN) permet conèixer com s’han anat succeint les espècies en l’arbre (o millor dit, corall) de la vida, i com de ràpida ha estat la desaparició d’espècies extintes. El debat posterior amb el públic va girar a l’entorn del paper que juga l’ésser humà en les extincions, ja des de fa milers d’anys, i els problemes ètics i ecològics que comportaria la “desextinció” d’espècies, una tècnica que es preveu viable en un futur no gaire llunyà.

0

Notícies

El proper dijous 23 de març a les 6 de la tarda a la Sala Noble de l’edifici de la cooperativa de Sant Hilari Sacalm es faran els actes de celebració del Dia Mundial dels Boscos, l’aigua i la Meteorologia.
Concretament es farà:
– Presentació de “Les fonts de Sant Hilari Sacalm en el context de sequera actual” de la Càtedra de l’Aigua
– Presentació dels treballs de recerca de Batxillerat becats per la Càtedra
– Xerrada: “Extinció d’espècies i evolució. Com hem arribat fins a dia d’avui?” amb Ramon Renom, biòleg i col·laborador als programes “Quèquicom” i “Tot es Mou” de TV3

0

PREVIOUS POSTSPage 1 of 7NO NEW POSTS