Notícies

El dijous 20 de març, amb motiu dels Dies Mundials dels Boscos, l’Aigua i la Meteorologia (21, 22 i 23 de març), es va celebrar la Jornada del Medi Ambient 2025 de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar a la Biblioteca Soledat Ridaura Feixas de Sant Hilari Sacalm. L’acte va comptar amb la presència del Dr. Martí Boada, ambientòleg, geògraf, divulgador científic i assessor de la UNESCO.

Les dues estudiants de Batxillerat becades el 2024 amb els VIII Ajuts per a la realització de Treballs de Recerca, Júlia Mercader Roura  i Xènia Lara Ripoll, van fer una magnífica presentació dels resultats dels seus estudis, i van demostrar que tenen un talent més que sobrat per continuar brillant en la seva futura trajectòria acadèmica.

La Júlia (Institut Montsoriu d’Arbúcies) ha fet un anàlisi comparatiu de l’eficiència en el funcionament de les depuradores d’aigües residuals urbanes d’Arbúcies i de Sant Hilari Sacalm, que es basen en sistemes diferents. Ha constatat amb nombroses dades que el grau de compliment de la normativa d’abocaments al medi és bo, gràcies a uns sistemes de control exhaustius i rigorosos. En canvi, l’efecte que tenen sobre la qualitat fisicoquímica, biològica i hidromorfològica de les rieres a les quals aboquen, queda lluny de l’ideal i no aconsegueix millorar-ne significativament algunes de les condicions ecològiques, el que implica un incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua. Per al seu treball ha comptat amb l’assessorament científic de la Maria Soria, investigadora del Centre dels Rius Mediterranis (CERM UVic-UCC).

Per altra banda, la Xènia (Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm) ha dut a terme una prova pilot d’instal·lació i seguiment d’una illa flotant vegetada en una bassa de l’àmbit forestal a Sant Hilari. A partir de la col·locació de diversos plançons d’espècies vegetals adaptades al medi aquàtic sobre unes plaques de suro natural, ha fet un control temporal de l’evolució de les variables fisicoquímiques i biològiques de l’aigua de la bassa i el seu efecte en la qualitat de l’hàbitat. El mostreig periòdic i les analítiques realitzades als laboratoris de la UdG, sota l’assessorament de Jordi Compte, del Departament de Ciències Ambientals, li han permès constatar que aquestes mesures tan senzilles ajuden a la purificació de l’excés de nutrients a l’aigua, reduint el risc d’eutrofització, i poden servir de refugi per a la petita fauna aquàtica invertebrada. A la vegada, ofereixen una major variabilitat d’entorns al voltant del propi medi de la bassa que, indirectament, poden contribuir positivament als cicles reproductius naturals d’insectes i amfibis.

La Càtedra va fer entrega d’un diploma acreditatiu a les estudiants, i també va anunciar les dues beneficiàries dels IX Ajuts a TDR del 2025: Blanca Taberner Vilamala i Núria Rosell Sanitjas.

Tot seguit, la regidora de Medi Ambient de Sant Hilari Sacalm, Judit Rovira, va donar pas a la xerrada del Dr. Martí Boada sobre la relació que existeix actualment entre els boscos i la societat. En la seva xerrada, el Dr. Boada va saber transmetre, amb la seva modesta saviesa, el rol que tenen avui els boscos del nostre país, hereus d’una etapa en la qual van gaudir d’una rellevància socioeconòmica tan o més important que la purament biològica. El ric llegat cultural, etnogràfic i paisatgístic lligat a la relació entre la societat i el bosc és un patrimoni que convé tenir present, no per tornar enrere cap a situacions ja superades, sinó perquè d’aquesta simbiosi en resulti un renovat benefici mutu que ens permeti avançar cap a un desenvolupament més assenyat i un aprofitament més sostenible dels recursos que la natura ens proporciona.

En acabat es va donar per inaugurada l’exposició FOREST ART, amb la que el Dr. Boada ens mostra peces artístiques de petit format fetes íntegrament amb els materials del bosc que ha anat recollint al llarg dels anys. Cada peça de l’exposició és una petita meravella natural transformada en reflexió artística. L’exposició es pot visitar fins el 17 d’abril, dins de l’horari d’obertura de la biblioteca.

Notícies

Aquest dijous 20 de febrer s’ha dut a terme la 9a Jornada Guilleries de Sant Hilari Sacalm sobre “La gestió de les fonts públiques als espais urbans i periurbans”

Una trentena de persones han assistit a la jornada a l’espai Aqua de Sant Hilari Sacalm per a parlar sobre la gestió de les fonts públiques als espais urbans i periurbans.

David Soler, coordinador de la Càtedra de l’Aigua i membre del departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, ha parlat de l’estat actual de les fonts i de les perspectives de futur en un escenari de canvi global: “Cal tenir clar què ens aporten les fonts. Si és una font com a actiu social o com a actiu ambiental”.

Gustavo Ramon Wilhelmi, de Barcelona Cicle de l’Aigua, ha exposat com es gestionen les fonts públiques a la ciutat de Barcelona mentre que  Mar García Miró, de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental i de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, ha aprofundit en la normativa de vigilància i control sanitari de les fonts públiques

Per altra banda, Marcos Fernández Martínez del CREAF ha explicat el “Projecte Fonts”, on han  analitzat més de 400 fonts de Catalunya fent un seguiment de la biodiversitat al voltant de les fonts seminaturals.

Per tancar la jornada, Lluís Pagespetit Blancafort de la Fundació Vincles ha parlat sobre la funció educativa de les fonts exposant la seva iniciativa “De font en font aprenem de l’aigua”

Podeu trobar les ponències aquí: JORNADES – Catedra aigua

Notícies

El proper dijous 20 de febrer es celebrarà, al Centre Aqua de Sant Hilari Sacalm (la Selva), la Jornada Tècnica Guilleries: Aigua i Territori, que porta per títol “ La gestió de les fonts públiques als espais urbans i periurbans”.

Programa de la jornada

9.30 h Registre d’assistents.

10.00 h Presentació de la jornada. Jordi Rotllant i Cors. Il·lm. Alcalde de Sant Hilari Sacalm.

10.15 h Estat actual de les fonts d’aigua i perspectives en l’escenari de canvi global. L’exemple de les fonts de les Guilleries. David Soler. Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona.

10.45 h Gestió de les fonts públiques a la ciutat de Barcelona. Gustavo Ramon Wilhelmi. Barcelona Cicle de l’Aigua, SA.

11.15 h Pausa cafè

11.30 h Normativa de vigilància i control sanitari de les fonts públiques. Mar García Miró. Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental, Gerència de Serveis de Medi Ambient, Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona

12.00 h Seguiment de la biodiversitat a l’entorn de les fonts seminaturals: el “Projecte Ecofonts”. Marc Fernández Martínez. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i Delegació de la Serralada Litoral Central – Institució Catalana d’Història Natural.

12.30 h Com es poden difondre i preservar les fonts des de la societat civil? Els amics de les fonts. Lluís Pagestpetit i Blancafort. Fundació Vincles.

13.00 h Debat amb la participació dels ponents.

13.45 h Cloenda de la jornada

Notícies

César Llanos, Lídia Freixas i Adrià López faran un estudi dels ratpenats i els petits mamífers com a bioindicadors clau per a la conservació d’ecosistemes aquàtics a les Guilleries i Savassona.

El guardó el concedeix anualment la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries.

El projecte d’estudi “Bioindicadors clau per a la conservació d’ecosistemes aquàtics: ratpenats i petits mamífers”, de César Llanos-Guerrero, Adrià López-Baucells i Lídia Freixas Móra, ha guanyat la sisena convocatòria del Premi de Recerca Guilleries.

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona, atorga anualment aquests guardons en col·laboració amb el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat.

L’equip planteja per primera vegada el gran potencial de combinar l’ús de quiròpters i petits mamífers semiaquàtics com a indicadors de qualitat dels hàbitats fluvials mediterranis, concretament als Espais d’Interès Natural de les Guilleries i al de les Guilleries-Savassona, una àrea molt afectada per la sequera i altres impactes derivats del canvi climàtic.

A diferència d’altres espècies amb requisits ecològics més amplis, els petits mamífers semiaquàtics i els ratpenats estan lligats profundament a les característiques específiques dels hàbitats de ribera on viuen. Aquesta relació tan estreta amb el seu entorn implica que qualsevol alteració local en l’ecosistema impacta directament en les seves poblacions. Per això, la seva presència i activitat reflecteixen amb gran precisió la qualitat ambiental dels rius mediterranis, convertint-los en indicadors particularment valuosos.

Amb l’ús d’aquests bioindicadors s’espera proporcionar informació de grups dels quals es difícil aconseguir dades, i alhora proporcionar informació de l’estat de salut de les rieres i cursos fluvials de les Guilleries.

Aquest projecte s’emmarca dins d’una tesi doctoral que cerca noves eines per a la gestió i conservació de la comunitat de mamífers i els seus hàbitats. Les dades obtingudes es pujaran a les plataformes www.ratpenats.org i www.semice.org, coordinats per l’equip de Recerca del BiBio, del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

La sisena convocatòria del premi s’ha tancat amb sis candidatures. El jurat, format per representants de les dues universitats, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, ha fet una valoració molt bona de tots els projectes, i n’ha  destacat el seu nivell científic i l’interès per a les necessitats actuals de coneixement d’aquesta àrea geogràfica i, també, per al conjunt del país.

Potenciar la recerca en l’aigua, el territori i la biodiversitat

El Premi de Recerca Guilleries vol incentivar la investigació en tres línies: l’aigua, el territori i la biodiversitat. El guardó està dotat amb 5.000 euros i el treball científic s’ha de desenvolupar al llarg d’un any. Posteriorment, s’edita a la col·lecció “Guilleries – Aigua i Territori”, de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial. Fins ara, ja han estat publicats els quatre primers projectes guanyadors, corresponents a les edicions de 2019, 2020, 2021 i 2022. Estan disponibles a: https://www.catedraaigua.cat/publicacions

Notícies

Moltes espècies en perill d’extinció al Mediterrani ibèric, afectades pel canvi climàtic i la proliferació d’espècies invasores, podrien tenir més garanties de supervivència si hi hagués una major protecció dels gorgs i de les basses d’aigua del massís de les Guilleries. El bon estat de conservació dels cursos fluvials d’aquesta zona, que esdevindrien refugis climàtics per a la fauna aquàtica, permetrien evitar la desaparició de les últimes poblacions d’invertebrats, amfibis i peixos. Aquesta és una de les conclusions que recull el llibre “Refugis climàtics per a la fauna aquàtica de les Guilleries” (Eumo Editorial, 2024), dels biòlegs Pau Ortega Colet, Iago Pérez Novo i Quim Pou Rovira. Aquesta recerca va ser guardonada amb el Premi de Recerca Guilleries 2022, atorgat per la Càtedra de l’Aigua Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat) −impulsada per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm−, i que també compta amb la col·laboració de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

A causa del canvi climàtic i la invasió d’espècies invasores, moltes espècies aquàtiques han perdut gran part del seu hàbitat natural. Actualment, poques basses i gorgues del massís estan lliures d’espècies invasores, i la sequera i la falta d’aigua amenacen la supervivència de moltes espècies.

Segons l’estudi, les masses d’aigua lenítiques (o estagnants: basses, llacunes, estanys, aiguamolls…) i lòtiques (o corrents: rius, rieres…) poden esdevenir refugis climàtics si s’hi fa una gestió activa, com ho demostra la presència i distribució d’amfibis, peixos i odonats (libèl·lules i altres). Amb tot, els autors d’aquest treball també constaten que “cal millorar l’estat de conservació de les masses d’aigua lenítiques perquè, de mitjana, és deficient, però no gaire lluny de ser considerat mediocre”. Per altra part, els gorgs i trams de rieres que s’han estudiat mostren un estat de conservació força elevat, fet que és clau per aconseguir una diversitat més gran d’espècies.

La investigació es va dur a terme en 30 localitats diferents del massís de les Guilleries, on es van estudiar tant rius i rieres (13 gorgs) com basses permanents (17 masses d’aigua). En aquestes localitats, s’han detectat 11 de les 13 espècies d’amfibis que viuen a les Guilleries, com la granota verda (Pelophylax complex) i el gripau comú (Bufo spinosus). També s’han trobat espècies més rares, com la granota roja (Rana temporaria) i el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), que es troben en perill a Catalunya.

Aquesta recerca prové del projecte “Diagnosi de l’estat de conservació de refugis climàtics per a la fauna aquàtica al Massís de les Guilleries”, treball guanyador del Premi de Recerca Guilleries 2022, que tenia per objectiu avaluar l’estat dels ecosistemes aquàtics de les Guilleries i proposar mesures per conservar-los com a refugis climàtics per a espècies amenaçades.

El Premi de Recerca Guilleries, que es convoca anualment, vol promoure la recerca en les àrees de l’aigua, el territori i la biodiversitat. Dotat amb 5.000 euros, aquest guardó busca fomentar estudis que contribueixin a la preservació del patrimoni natural de la zona en un context de canvi climàtic.
Els seus resultats es publiquen a la col·lecció “Guilleries – Aigua i Territori”, de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar

Notícies

El 19 de juny es va celebrar, al Saló Catalunya de Sant Julià de Vilatorta, la primera trobada que organitza la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona a l’entorn d’estudis realitzats als espais protegits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i del Parc de Montesquiu. La jornada va aplegar un centenar de participants al llarg de les sessions de matí i de tarda, en què es van presentar 29 ponències sobre temàtiques relacionades amb la gestió del patrimoni natural i històric, l’educació ambiental, i la biodiversitat. L’acte va propiciar moltes sinèrgies entre les persones que, d’una o altra manera, desenvolupen la seva activitat en els dos espais.

Des de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, es va presentar un resum del treball d’inventari i actualització de les fonts d’aigua dels municipis que integren el Consorci de l’Espai Natural Guilleries-Savassona (Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Tavèrnoles i Vilanova de Sau), que s’havia realitzat entre 2021 i 2022. També es va exposar un pòster divulgatiu sobre el web “Fonts de les Guilleries”, promogut des de la Càtedra amb el suport de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, que difon els valors naturals i patrimonials de les fonts del massís

Notícies

El pròxim divendres 22 de març participem amb el Campus de l’Aigua de la Universitat de Girona a la celebració del DIA MUNDIAL DE L’AIGUA #worldwaterday2024

Apropeu-vos a la Plaça Catalunya de Girona a partir de les 17h i pregunteu tot allò que vulgueu sobre la sequera, la disponibilitat d’aigua, la qualitat, etc. Experts i expertes de la Càtedra de l’Aigua, l’Institut Catala de l’Aigua, la Càtedra ATL i la Universitat de Girona respondrem dubtes, desmentirem rumors i mirarem d’aportar coneixement a la ciutadania.

Notícies

S’hi van presentar els Treballs de Recerca d’estudiants de batxillerat becats per la Càtedra de l’Aigua el curs 2023-24 i es van atorgar dos nous ajuts per al curs 2024-25

Aquest dimecres 13 de març, a la Sala Noble de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva), a la Jornada del Medi Ambient 2024 que s’hi celebra anualment amb motiu de la celebració dels Dies Mundials dels Boscos i de l’Aigua, es va fer un acte públic en què es van presentar els dos Treballs de Recerca d’estudiants de batxillerat de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar del curs 2023-24: Bernat Porta Rojas, de l’Institut Anton Busquets i Punset, de Sant Hilari Sacalm, hi va explicar els resultats del seu treball, “Anàlisi de les aigües de les fonts de Sant Hilari Sacalm”, que ha tingut el suport de tutorització per part la investigadora Anna Menció Domingo (UdG), i Irma Masnou Colón, de l’Institut Montsoriu, d’Arbúcies, hi va exposar el treball “La influència de les aigües de Sant Hilari Sacalm en el creixement de les plantes”, que ha comptat amb el suport de tutorització de la investigadora Diana Elisa Jiménez de Santiago (CTBETA de la UVic-UCC). L’acte va ser amenitzat amb un monòleg de Godai Garcia (nom artístic del polifacètic Galdric Plana), amb un rerefons filosòfic de molt calat, que va acabar de bastir una jornada molt complerta.

Abans de la cloenda de l’acte, es va comunicar el nom dels dos estudiants que rebran els nous ajuts per a Treballs de Recerca d’estudiants de batxillerat de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar per al curs 2024-25: la Júlia Mercader Roura, de l’Institut Montsoriu, d’Arbúcies, per l’estudi “Anàlisi comparativa del funcionament i eficiència de les depuradores d’Arbúcies i de Sant Hilari Sacalm”, i Xènia Lara Ripoll, de l’Institut Anton Busquets i Punset, de Sant Hilari Sacalm, per l’”Estudi de l’impacte de la Instal·lació d’una illa flotant vegetada en una bassa de Sant Hilari”. Els investigadors que duran a terme les tasques d’assessorament científic de cada treball són, respectivament, Maria Soria Estremera, investigadora del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic-UCC, i Jordi Compte Ciurana, professor i investigador del Grup de recerca en Ecologia Aquàtica Continental, Departament de Ciències Ambientals, de la UdG.