Notícies

Moltes espècies en perill d’extinció al Mediterrani ibèric, afectades pel canvi climàtic i la proliferació d’espècies invasores, podrien tenir més garanties de supervivència si hi hagués una major protecció dels gorgs i de les basses d’aigua del massís de les Guilleries. El bon estat de conservació dels cursos fluvials d’aquesta zona, que esdevindrien refugis climàtics per a la fauna aquàtica, permetrien evitar la desaparició de les últimes poblacions d’invertebrats, amfibis i peixos. Aquesta és una de les conclusions que recull el llibre “Refugis climàtics per a la fauna aquàtica de les Guilleries” (Eumo Editorial, 2024), dels biòlegs Pau Ortega Colet, Iago Pérez Novo i Quim Pou Rovira. Aquesta recerca va ser guardonada amb el Premi de Recerca Guilleries 2022, atorgat per la Càtedra de l’Aigua Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat) −impulsada per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm−, i que també compta amb la col·laboració de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

A causa del canvi climàtic i la invasió d’espècies invasores, moltes espècies aquàtiques han perdut gran part del seu hàbitat natural. Actualment, poques basses i gorgues del massís estan lliures d’espècies invasores, i la sequera i la falta d’aigua amenacen la supervivència de moltes espècies.

Segons l’estudi, les masses d’aigua lenítiques (o estagnants: basses, llacunes, estanys, aiguamolls…) i lòtiques (o corrents: rius, rieres…) poden esdevenir refugis climàtics si s’hi fa una gestió activa, com ho demostra la presència i distribució d’amfibis, peixos i odonats (libèl·lules i altres). Amb tot, els autors d’aquest treball també constaten que “cal millorar l’estat de conservació de les masses d’aigua lenítiques perquè, de mitjana, és deficient, però no gaire lluny de ser considerat mediocre”. Per altra part, els gorgs i trams de rieres que s’han estudiat mostren un estat de conservació força elevat, fet que és clau per aconseguir una diversitat més gran d’espècies.

La investigació es va dur a terme en 30 localitats diferents del massís de les Guilleries, on es van estudiar tant rius i rieres (13 gorgs) com basses permanents (17 masses d’aigua). En aquestes localitats, s’han detectat 11 de les 13 espècies d’amfibis que viuen a les Guilleries, com la granota verda (Pelophylax complex) i el gripau comú (Bufo spinosus). També s’han trobat espècies més rares, com la granota roja (Rana temporaria) i el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), que es troben en perill a Catalunya.

Aquesta recerca prové del projecte “Diagnosi de l’estat de conservació de refugis climàtics per a la fauna aquàtica al Massís de les Guilleries”, treball guanyador del Premi de Recerca Guilleries 2022, que tenia per objectiu avaluar l’estat dels ecosistemes aquàtics de les Guilleries i proposar mesures per conservar-los com a refugis climàtics per a espècies amenaçades.

El Premi de Recerca Guilleries, que es convoca anualment, vol promoure la recerca en les àrees de l’aigua, el territori i la biodiversitat. Dotat amb 5.000 euros, aquest guardó busca fomentar estudis que contribueixin a la preservació del patrimoni natural de la zona en un context de canvi climàtic.
Els seus resultats es publiquen a la col·lecció “Guilleries – Aigua i Territori”, de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar

Notícies

El 19 de juny es va celebrar, al Saló Catalunya de Sant Julià de Vilatorta, la primera trobada que organitza la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona a l’entorn d’estudis realitzats als espais protegits de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i del Parc de Montesquiu. La jornada va aplegar un centenar de participants al llarg de les sessions de matí i de tarda, en què es van presentar 29 ponències sobre temàtiques relacionades amb la gestió del patrimoni natural i històric, l’educació ambiental, i la biodiversitat. L’acte va propiciar moltes sinèrgies entre les persones que, d’una o altra manera, desenvolupen la seva activitat en els dos espais.

Des de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, es va presentar un resum del treball d’inventari i actualització de les fonts d’aigua dels municipis que integren el Consorci de l’Espai Natural Guilleries-Savassona (Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Tavèrnoles i Vilanova de Sau), que s’havia realitzat entre 2021 i 2022. També es va exposar un pòster divulgatiu sobre el web “Fonts de les Guilleries”, promogut des de la Càtedra amb el suport de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, que difon els valors naturals i patrimonials de les fonts del massís

Notícies

El pròxim divendres 22 de març participem amb el Campus de l’Aigua de la Universitat de Girona a la celebració del DIA MUNDIAL DE L’AIGUA #worldwaterday2024

Apropeu-vos a la Plaça Catalunya de Girona a partir de les 17h i pregunteu tot allò que vulgueu sobre la sequera, la disponibilitat d’aigua, la qualitat, etc. Experts i expertes de la Càtedra de l’Aigua, l’Institut Catala de l’Aigua, la Càtedra ATL i la Universitat de Girona respondrem dubtes, desmentirem rumors i mirarem d’aportar coneixement a la ciutadania.

Notícies

S’hi van presentar els Treballs de Recerca d’estudiants de batxillerat becats per la Càtedra de l’Aigua el curs 2023-24 i es van atorgar dos nous ajuts per al curs 2024-25

Aquest dimecres 13 de març, a la Sala Noble de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva), a la Jornada del Medi Ambient 2024 que s’hi celebra anualment amb motiu de la celebració dels Dies Mundials dels Boscos i de l’Aigua, es va fer un acte públic en què es van presentar els dos Treballs de Recerca d’estudiants de batxillerat de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar del curs 2023-24: Bernat Porta Rojas, de l’Institut Anton Busquets i Punset, de Sant Hilari Sacalm, hi va explicar els resultats del seu treball, “Anàlisi de les aigües de les fonts de Sant Hilari Sacalm”, que ha tingut el suport de tutorització per part la investigadora Anna Menció Domingo (UdG), i Irma Masnou Colón, de l’Institut Montsoriu, d’Arbúcies, hi va exposar el treball “La influència de les aigües de Sant Hilari Sacalm en el creixement de les plantes”, que ha comptat amb el suport de tutorització de la investigadora Diana Elisa Jiménez de Santiago (CTBETA de la UVic-UCC). L’acte va ser amenitzat amb un monòleg de Godai Garcia (nom artístic del polifacètic Galdric Plana), amb un rerefons filosòfic de molt calat, que va acabar de bastir una jornada molt complerta.

Abans de la cloenda de l’acte, es va comunicar el nom dels dos estudiants que rebran els nous ajuts per a Treballs de Recerca d’estudiants de batxillerat de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar per al curs 2024-25: la Júlia Mercader Roura, de l’Institut Montsoriu, d’Arbúcies, per l’estudi “Anàlisi comparativa del funcionament i eficiència de les depuradores d’Arbúcies i de Sant Hilari Sacalm”, i Xènia Lara Ripoll, de l’Institut Anton Busquets i Punset, de Sant Hilari Sacalm, per l’”Estudi de l’impacte de la Instal·lació d’una illa flotant vegetada en una bassa de Sant Hilari”. Els investigadors que duran a terme les tasques d’assessorament científic de cada treball són, respectivament, Maria Soria Estremera, investigadora del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic-UCC, i Jordi Compte Ciurana, professor i investigador del Grup de recerca en Ecologia Aquàtica Continental, Departament de Ciències Ambientals, de la UdG.

Notícies

El proper dijous 15 de febrer es celebrarà, al Centre Aqua de Sant Hilari Sacalm (la Selva), la Jornada Tècnica Guilleries: Aigua i Territori, que porta per títol “Mamífers urbans (rates, gats, senglars): com gestionar una nova realitat”.

Programa de la jornada

9.30 h Inscripcions i lliurament de la documentació.
10.00 h Presentació de la jornada. Jordi Rotllant i Cors. Il·lm. Alcalde de Sant Hilari Sacalm.
10.15 h Nous rodenticides, una esperança per a la fauna salvatge. Roger Vila i Mani. Responsable tècnic de BIONET.
10.45 h Altres eines de control de rosegadors als nuclis urbans: òlibes i gorjablancs. Jordi Baucells i Colomer. Director i soci de Gestió de Residus i Biodiversitat, SL.
11.15 h Pausa cafè
11.30 h Identificació i avaluació de zoonosis i altres riscos higiènics associats a la presència de gossos i gats. Anna Ortuño i Romero. Parasitologia i Malalties Parasitàries de la Facultat de Veterinària de la UAB.
12.00 h L’impacte de les colònies controlades de gats de carrer i alternatives de la seva gestió. Cristina Molas Casacuberta. Coordinadora dels Agents Cívics de l’Ajuntament de Vic.
12.30 h Prevenció de conflictes amb fauna a l’entorn urbà: el cas del senglar. Joana Colomer i Rossell. Responsable de projectes de gestió de fauna a Minuartia
13.00 h Debat amb la participació dels ponents.
13.45 h Cloenda de la jornada

Descarregueu-vos el programa aquí: Mamífers urbans: (rates, gats, senglars): com gestionar una nova realitat

Informació sobre Sant Hilari Sacalm: Establiments de restauració  i turisme.

Notícies

El passat 14 de desembre vam celebrar a Sant Hilari Sacalm la reunió anual del Consell Assessor de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Els codirectors vam exposar als membres del consell les activitats realitzades per la càtedra durant l’any 2023, i la planificació per al 2024. La trobada fou realment profitosa, amb molta retroacció rebuda per part de tots els assistents, que ens ajudarà a millorar la nostra tasca i a orientar futures accions.

Vam comptar amb la presència dels i les representants de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de la Selva, els Campus de l’Aigua i de Patrimoni Natural i Cultural de la UdG, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis de la UVic-UCC, i la Xarxa de Conservació de la Natura. En una època de l’any en què l’agenda va plena de reunions de balanç, van excusar la seva presència les representacions de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el Consell Comarcal d’Osona, el Consorci de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i el Consorci del Ter.

Agraïm moltíssim el suport de tots els organismes i entitats que recolzen la tasca Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, que continuarem desenvolupant amb il·lusió durant el 2024. Bones festes a tothom!

Notícies

El biòleg de la UVic-UCC Ferran Pauné i el genetista del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) Alexandre Clop proposen determinar la història ecològica del sòl en pastures abandonades de les Guilleries i Savassona.

El guardó el concedeix anualment la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries.

El projecte d’estudi “Desxifrant la història i la funcionalitat ecològiques dels espais oberts mediats per herbívors mitjançant metagenòmica del sòl a les Guilleries” del professor de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) Ferran Pauné Fabré  i l’investigador del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) Alexandre Clop Ponte ha guanyat la cinquena convocatòria del Premi de Recerca Guilleries.

 

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar atorga anualment aquests guardons en col·laboració amb el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat. La Càtedra està impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona (UdG)

 

L’equip format per Ferran Pauné, especialista en ecologia pastoral i doctor en Gestió Forestal i del Medi Natural, i per Alexandre Clop, genetista veterinari i doctor en Producció Animal, planteja un estudi pilot que pretén donar resposta a la llacuna de coneixement que existeix a l’entorn de la funció dels herbívors –tant el bestiar ramader com la fauna salvatge– en la configuració de comunitats vegetals biodiverses i resilients a les pertorbacions ambientals que tenen lloc en els ecosistemes agroforestals de la muntanya mediterrània.

 

Pauné i Clop pretenen realitzar una diagnosi de l’estat passat i actual dels espais oberts agroramaders de l’àrea de les Guilleries i Savassona, i dur a terme una caracterització física, química i metagenòmica del sòl superficial en parcel·les sotmeses a diferents graus d’abandó de l’activitat herbívora o d’aforestació. Concretament, l’estudi genòmic del microbioma (conjunt dels microorganismes que habiten en el sòl) se centrarà en les poblacions de bacteris i fongs, els quals són uns excel·lents indicadors de l’estat de salut del sòl i del seu cicle de nutrients. Aquests factors es relacionen amb l’equilibri entre les comunitats vegetals i animals que en depenen, i poden proporcionar informació sobre la història ecològica del sòl.

 

Amb tot, els investigadors volen esbrinar fins a quin punt les comunitats forestals actuals no són més que una etapa de disrupció en l’evolució natural d’un antic paisatge en mosaic, produïda per l’abandonament de les activitats agroramaderes i la conseqüent pèrdua de biodiversitat. En aquest sentit, l’obertura d’espais mitjançant l’acció combinada dels herbívors i la gestió forestal jugaria, actualment, un paper fonamental en la generació de territoris més resilients i biodiversos.

 

La cinquena convocatòria del premi s’ha tancat amb cinc candidatures. El jurat, format per representants de les dues universitats, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, ha fet una valoració molt bona de tots els projectes, i n’ha  destacat l’elevat nivell científic i el notable interès per a les necessitats actuals de coneixement de la zona.

Potenciar la recerca en l’aigua, el territori i la biodiversitat

El Premi de Recerca Guilleries vol incentivar la investigació en tres línies: l’aigua, el territori i la biodiversitat. El guardó està dotat amb 5.000 euros i el treball científic s’ha de desenvolupar al llarg d’un any. Posteriorment s’edita en el marc de la col·lecció “Guilleries – Aigua i Territori” de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial. Fins ara han estat publicats els tres primers projectes guanyadors, corresponents a les edicions de 2019, 2020 i 2021  del premi (https://www.catedraaigua.cat/publicacions).

 

Aquest any s’ha dut a terme la investigació de l’equip beneficiari de l’edició del 2022, centrat en l’estudi dels refugis climàtics per a la fauna aquàtica al massís de les Guilleries. El guardó del 2023 continua la tasca de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, enfocada a acompanyar el desenvolupament d’un model de gestió territorial sostenible a les Guilleries.

Notícies

Us convidem a la presentació sobre les “Orquídies de les Guilleries” que tindrà lloc el proper dissabte 14 d’octubre a les 10 h a la Sala Noble de l’Edifici de la Cooperativa (Carrer Rocosa, 2. Sant Hilari Sacalm https://goo.gl/maps/8EpCRyArdnMA9Ayn7). 

La xerrada anirà a càrrec de Pere Espinet, naturalista i membre del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC) i del Grup de Naturalistes d’Osona (GNO) amb més de vint anys d’experiència en el seguiment d’orquídies i plantes carnívores a tot Catalunya.

Les orquídies són plantes silvestres amb un alt valor florístic, malgrat no estar catalogades com a espècies protegides. Necessiten d’un hàbitat molt concret i generalment es troben en zones més elevades i humides. El fet que se’n trobin a Les Guilleries és una raresa i serien el límit meridional de distribució a Catalunya. Des del GOC fa més de deu anys que es fa seguiment de l’estat de les poblacions d’orquídies del nostre territori.

L’acte forma part de la sessió inaugural de la Fira Guilleries i comptarà amb la presència de Jordi Rotllant, alcalde de Sant Hilari Sacalm.