Good Contents Are Everywhere, But Here, We Deliver The Best of The Best.Please Hold on!
Your address will show here +12 34 56 78
Notícies

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar ha publicat el segon volum de la col·lecció Guilleries; Aigua i Territori, “Gorgues, entre el lleure i la conservació”, amb els resultats de la investigació fruit del Premi de Recerca Guilleries 2020. Els seus autors -Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa –  hi presenten l’estudi que han estat duent a terme sobre l’impacte de l’activitat recreativa a gorgs i rieres, especialment del bany i l’ús dels marges, a nou gorgues del massís de les Guilleries, el Montseny i la vall del Brugent.

La seva presentació pública serà el divendres 14 d’octubre a les 7 del vespre, a la Sala Noble de l’Edifici de la Cooperativa (Carrer Rocosa, 2. Sant Hilari Sacalm https://goo.gl/maps/8EpCRyArdnMA9Ayn7). A l’acte hi intervindran els autors del llibre Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa acompanyats de Joan Ramon Veciana, alcalde de Sant Hilari Sacalm; Sílvia Llach, vicerectora de Territori Compromís social de la Universitat de Girona; Eva Espasa, vicerectora de Recerca i Transferència de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Marc Ordeix i David Soler, codirectors de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

Aquest treball és fruit del Premi de Recerca Guilleries 2020, atorgat per la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona.

Es pot trobar més informació d’aquest premi a l’apartat d’ajuts i premis del web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar).

Cartell presentació llibre Gorgues, entre el lleure i la conservació

0

Notícies
Tres d’aquestes espècies s’han identificat per primera vegada a Catalunya.
L’investigador expert en botànica Josep Gesti és l’autor d’aquest estudi, realitzat amb el finançament obtingut amb el Premi de Recerca Guilleries 2021, que lliura la Càtedra de l’Aigua Natura i Benestar.

Un article recent publicat al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural aporta nova informació sobre la presència de quinze espècies de plantes al·lòctones al sector oriental del massís de les Guilleries que no s’hi coneixien fins ara. D’aquestes, tres s’han detectat per primera vegada a Catalunya. Són: Celtis sinensis, Miscanthus sinensis i Ophiopogon japonicus. La dotzena restant són plantes rares a Catalunya de les quals encara es té poca informació.

Les quinze espècies publicades són totes plantes introduïdes –la majoria de les vegades, per usos ornamentals– per bé que el grau de naturalització és variable. De fet, només una petita part són plantes ben establertes al territori, mentre que la majoria hi tenen un comportament casual. És a dir, el manteniment de les seves poblacions depèn de la introducció repetida de llavors o fragments des dels punts on són cultivades. Les prospeccions que es realitzin en el futur permetran determinar si algunes d’elles s’acaben establint al territori, si s’hi mantenen casuals o si en desapareixen.

Les troballes s’han fet en el marc del projecte “La flora vascular de les Guilleries orientals. Catàleg, caracterització florística i espècies singulars”, a càrrec de l’investigador expert en botànica, Josep Gesti. Aquest projecte va obtenir el  Premi de Recerca Guilleries 2021 que atorga la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

Nova convocatòria

La quarta convocatòria d’aquest premi de recerca estarà oberta fins el dia 1 d’octubre de 2022. Hi pot optar personal investigador a títol individual o col·lectiu, que presenti una proposta de recerca en temàtiques d’aigua, territori i/o biodiversitat centrada en el patrimoni natural de les Guilleries. Les persones beneficiàries rebran un finançament de 5.000 € per desenvolupar l’estudi al llarg d’un any. Les bases de la convocatòria són al lloc web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat).

Posteriorment, els resultats es publicaran en un volum de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori”, que edita la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Enguany, el segon volum d’aquesta col·lecció recollirà la recerca realitzada per l’equip que va rebre el Premi Guilleries 2020, sota el títol de “Gorgues: entre el lleure i la conservació”. El primer volum de la col·lecció, corresponent a l’edició del 2019, va ser “La comunitat de carnívors de les Guilleries”, i es pot descarregar gratuïtament des del web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

L’article sobre la flora al·lòctona a les Guilleries es pot consultar en el següent enllaç: https://ichn2.iec.cat/pdf/Butlletí_86_2022/08_2022_Gesti.pdf

Imatges:

1- Ophiopogon japonicus, planta entapissant originària de l’Àsia oriental que no havia estat citada fins ara a Catalunya i que ha estat trobada a diferents localitzacions d’Anglès i Santa Coloma de Farners. Imatge: Josep Gesti.

2- Solanum sisymbrifolium, procedent originàriament de l’Amèrica del Sud, ha estat identificada en codolars i sorrals del tram final de la riera d’Osor. Imatge: Josep Gesti.

0

Projectes

L’equip de treball del projecte de recerca guardonat amb el Premi Guilleries 2020 de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, ha completat la investigació sobre els impactes que genera el bany en els espais fluvials de les Guilleries i altres zones properes.

L’objectiu de l’estudi ha estat analitzar quins factors són els que impulsen les persones a fer un ús recreatiu de determinades gorgues, i estimar la relació entre la freqüentació i els impactes en la qualitat de l’aigua i en la biodiversitat bacteriana d’aquests ecosistemes. Això ha permès desenvolupar un mètode per determinar la capacitat de càrrega (nombre de visitants per dia) que pot admetre un gorg fluvial.

L’equip de treball, format per Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa, ha aplicat una metodologia innovadora que parteix de l’anàlisi de dades procedents de xarxes socials per detectar aquelles gorgues més freqüentades i quins són els factors que hi influencien. Un cop seleccionades nou gorgues de les Guilleries, el Montseny i la vall del Brugent, a cadascuna d’elles s’hi han efectuat mostrejos riu amunt i riu avall, en què s’han determinat les variacions de diferents paràmetres fisicoquímics i compostos, entre els quals dos contaminants emergents, la cafeïna i el filtre solar EHMC. La biodiversitat bacteriana s’ha determinat mitjançant la seqüenciació del gen 16S rRNA present als biofilms que cobreixen les roques dels gorgs.

Els resultats mostren que el bany recreatiu té impactes tant en la qualitat de l’aigua com en la biodiversitat, i que els canvis en la biodiversitat són especialment ràpids quan la freqüentació passa de nul·la a poca. També demostren que, des d’un punt de vista de la conservació, cal prohibir completament el bany recreatiu a les gorgues amb un alt valor ecològic; mentre que a la resta, es pot determinar la capacitat de càrrega a partir del cabal i la qualitat de l’aigua d’entrada a la gorga.

Aquest treball serà publicat aviat en el segon volum de la Col·lecció Guilleries, Aigua i Territori, que edita la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Girona, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i el Consorci de l’Espai Natural Guilleries-Savassona.

0

Projectes

Fonts de les Guilleries. Patrimoni i ciència de l’aigua” és una iniciativa de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar per incentivar la descoberta, el coneixement científic i la conservació de les fonts com a elements del patrimoni natural i cultural de les Guilleries. A la vegada, vol promoure la participació de la ciutadania en el coneixement i divulgació dels valors ambientals de les fonts, com a pas imprescindible envers la seva protecció.

Fonts de les Guilleries s’adreça a tots els públics, amb la voluntat de proporcionar informació rigorosa des d’un punt de vista divulgatiu. L’objectiu últim és promoure el respecte per la natura i fomentar una gestió sostenible dels recursos hídrics que incideixen en la qualitat i la biodiversitat dels ecosistemes amb què es relacionen. També es vol promoure l’activitat física saludable i l’interès per la natura, tot facilitant la contribució del públic al manteniment actualitzat de la informació sobre les fonts que es visiten.

El projecte pren com a punt de partida les prop de dues-centes fonts de Sant Hilari Sacalm, inventariades i caracteritzades el 2018. En un futur pròxim es preveu incorporar-hi les fonts dels cinc municipis que integren l’Espai Natural Guilleries-Savassona: Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Tavèrnoles i Vilanova de Sau. A més, des de la Càtedra de l’Aigua s’hi aniran afegint, també, totes aquelles aportacions rebudes a través del web que hagin estat fetes per la ciutadania, sobre les fonts d’altres municipis del massís de les Guilleries.

FONTS DE LES GUILLERIES. PATRIMONI I CIÈNCIA DE L’AIGUA

0

Ajuts

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar convoca la quarta edició del Premi de Recerca Guilleries, corresponent a l’any 2022.  El premi s’atorgarà al millor projecte de recerca d’entre els presentats, que tracti sobre qualsevol de les temàtiques següents relacionades amb el patrimoni natural de les Guilleries: aigua, territori i biodiversitat.

Podran optar-hi els investigadors/es, a títol individual o col·lectiu, que presentin una proposta d’investigació d’acord amb les bases de la convocatòria. El premi està dotat amb 5.000 € i es disposarà d’un any per dur a terme la recerca proposada. El termini de recepció de la documentació per part de les candidatures participants restarà obert fins al dia 1 d’octubre de 2022.

Podeu consultar les Bases Convocatòria Premi Guilleries 2022 i descarregar el model d’imprès de sol·licitud per optar-hi.

0

Notícies

Un estudi sobre la qualitat de les aigües de les fonts d’Arbúcies, de Salma Bannadi, estudiant de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies,  i un altre sobre la qualitat de l’aigua del riu Ter als embassaments de les Guilleries, de Irene Alba Frigola, alumna de l’Escola FEDAC Sant Narcís de Girona, són els dos treballs de recerca de Batxillerat que aquest 2022 han obtingut els VI Ajuts de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. La resolució del tribunal dels ajuts es pot consultar aquí.

Salma Bannadi realitzarà l’estudi “Anàlisis microbiològiques i fisicoquímiques de les aigües de les fonts naturals dels boscos d’Arbúcies”, tutoritzat per la professora del centre Roser Gòmez Vila. La tutora de la Universitat serà la Dra. Clàudia Fontàs, professora del Departament de Química de la Facultat de Ciències, i directora del Campus de l’Aigua, de la Universitat de Girona.

Irene Alba Frigola es centrarà en l’“Anàlisi de la qualitat de l’aigua del riu Ter a les Guilleries”. Aquest treball estarà tutoritzat pel professor del centre Jaume Calafat Perelló. La seva tutora de la Universitat serà la Sra. Núria Sellarès, investigadora del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.


Els dos projectes beneficiaris dels ajuts han estat seleccionats d’entre tots els treballs presentats, procedents de diferents instituts de secundària de les comarques de la Selva, el Gironès i Osona. Bannadi i Frigola iniciaran els seus respectius projectes de recerca durant el curs vigent, 2021-2022, i el finalitzaran durant el curs 2022-2023, sota la tutorització de personal docent del seu centre. La tasca del personal investigador de les universitats vinculades a la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar consistirà en un assessorament científic al llarg de la realització del treball, durant el qual tindran la possibilitat de disposar d’equipament i de fer ús de les instal·lacions de recerca dels centres universitaris. A més, els ajuts comporten una dotació econòmica per a fer-se càrrec de despeses relacionades amb el projecte de recerca: 100 € per al Centre d’Educació Secundària i 300 € per a l’alumne/a autor/a del treball.

Des del 2017, un total de nou noies i tres nois de diferents centres educatius s’han beneficiat d’aquests ajuts.

Podeu veure la Resolució del tribunal

0

Ajuts

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar convoca la sisena edició dels Ajuts per a la realització de treballs de recerca per a estudiants de batxillerat. Els treballs han d’estar centrats en el patrimoni natural de les Guilleries i, preferiblement, fer referència a temàtiques d’aigua i natura. Podrà sol·licitar un ajut qualsevol estudiant que cursi el batxillerat en algun Centre d’Educació Secundària de Catalunya

Aquests ajuts tenen una dotació econòmica de 400 € i inclouen la tutorització de l’estudiant per part de personal docent i investigador de la UdG i la UVic-UCC

La sol·licitud i la proposta de projecte de recerca es poden presentar fins el dia 30 d’abril de 2022, inclòs.

Les Bases dels Ajuts per a treballs de recerca de batxillerat i la documentació necessària per a poder-hi optar, les trobareu als enllaços següents:

1) Bases ajuts Batxillerat Càtedra Aigua 2022
2) Imprès sol·licitud ajuts Càtedra Aigua 2022
3) Proposta projecte ajuts Càtedra Aigua 2022

Per a més informació:

catedraaqua@santhilari.cat / https://www.catedraaigua.cat / @Catedra_Aigua /@catedraaqua

0

Notícies
  • El meteoròleg de TV3 va parlar sobre el canvi climàtic
  • Els estudiants Pol Riera i Laura Tornés van exposar els treballs de recerca de Batxillerat premiats per la Càtedra de l’Aigua
  • La Càtedra de l’Aigua va presentar la nova web de fonts de les Guilleries

 

Per commemorar els dies mundials dels Boscos, de l’Aigua i de la Meteorologia, Sant Hilari va organitzar una jornada mediambiental que tocava tots tres àmbits. L’acte va començar amb l’exposició de resultats dels treballs de recerca becats per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per la Universitat de Girona, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm. Després, es va presentar el portal digital fontsdelesguilleries.cat i, finalment, Francesc Mauri va oferir una ponència sobre el canvi climàtic.

 

Francesc Mauri: “Hi ha qui es queda al sofà i hi ha qui opta pel risc i fer la revolució, però quedar-se al sofà és el risc més gran”

La Sala Noble de Sant Hilari es va omplir per escoltar la ponència de Francesc Mauri i, abans de donar pas al geògraf i meteoròleg de TV3, el regidor de medi ambient, Jordi Rotllant va reivindicar la importància del canvi climàtic i com aquest afectarà directament al nostre entorn: “No es tracta només d’estudiar el temps que farà avui o demà, sinó com serà d’aquí a deu anys. La pandèmia ens ha fet ser més conscients que com a homes som vulnerables i no podem perdre el respecte a la natura. Som una espècie més, igual que la resta d’animals.”

Francesc Mauri va llançar un avís que acte seguit va voler vestir d’optimisme: “Segurament arribem una mica tard, però el que podem fer és mitigar-ho”. Es va referir a una època que es va acabant a marxes forçades i de com a nivell individual es poden fer moltes coses a cost zero per contribuir-hi positivament.

Va parlar de l’evolució de la temperatura planetària i de com són de perjudicials el gas i el petroli, emetent grans quantitats de CO₂. “Estem retornant una cosa a la natura que no li és natural en el seu cicle”. Va repassar la climatologia de la història de la humanitat i ho va acompanyar de dades més precises durant els últims segles. “Els períodes entre pluges s’allarguen i els boscos pateixen”, afirmava el meteoròleg.

Mauri va insistir en la idea que la transformació del paisatge és inevitable: “No hi ha res a la terra que no canviï i el temps sempre canvia”. I va explicar com fins i tot les revolucions socials poden anar molt lligades amb el clima. En va treure l’exemple de la Revolució Francesa i de com el fred va malmetre els camps i va provocar gana. Sense menysprear les raons ideològiques, “el clima va ser letal per revolucionar la gent”.

Va proposar una gran quantitat d’idees per pal·liar els efectes del canvi climàtic: des d’apostar per energies renovables, insistir en el reciclatge, tenir en compte la climatització amb un bon aïllament de l’habitatge, exigir energia A a les empreses elèctriques (i no pas la D o la G que són més habituals), fer un consum responsable i de proximitat, etc.

El públic va mostrar interès compartint debat amb el ponent. Es va parlar de l’equilibri necessari entre el món rural i el món urbà, de la poca eficiència pel que fa a l’estalvi energètic del canvi d’hora que s’aplicarà aquest cap de setmana i de com la ciència i el coneixement evolucionen i cal posar-se al dia per no caure en l’obsolescència. Francesc Mauri va reclamar ser actius en les decisions individuals que afecten el canvi climàtic encara que suposi perdre comoditat o diners: “Hi ha qui es queda al sofà i hi ha qui opta pel risc i fer la revolució, però quedar-se al sofà és el risc més gran”.

Treballs premiats: sobre la invasió de la papallona del boix i l’estratègia publicitària de Font Vella

La Càtedra de l’Aigua ofereix beques dotades en 400 euros per a desenvolupar treballs de recerca de Batxillerat sobre les Guilleries i el seu entorn. Ahir es van presentar els resultats de les dues recerques premiades dels estudiants Pol Riera i Laura Tornés de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies.

Pol Riera va exposar “Evolució de la invasió biològica de la papallona del boix i l’estat dels boixos afectats a l’Espai Natural de les Guilleries – Savassona i al municipi d’Arbúcies”. Ha estudiat aquesta plaga en els municipis de Tavèrnoles, Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d’Osormort, i amb les dades que ha obtingut, des de 2018 a 2021, ha conclòs que “tot i que la presència de papallones del boix ha disminuït, la seva afectació és molt gran, provocant pèrdua de fulles i de creixement i en alguns casos, la mort de la planta”.

Laura Tornés va presentar “Estudi diacrònic de les estratègies publicitàries de Font Vella”. Ha analitzat les etiquetes, els anuncis i les publicacions El flabiol (una antiga publicació interna de Font Vella) i el Programa de Festa Major de Sant Hilari. Una de les conclusions és que “a mesura que l’empresa s’ha anat fent gran, la publicitat ha anat creixent” i que ha guanyat pes el color blau en l’etiquetatge, el concepte de natura i puresa dels seus eslògans i l’ús de la llengua castellana. També en va destacar el fet que la publicitat de la marca vagi poc lligada al nom del poble de Sant Hilari.

Un cop finalitzades les presentacions dels estudiants, David Soler, un dels codirectors de la Càtedra de l’Aigua, va presentar la web fontsdelesguilleries.cat, que inclou fonts de tot el massís de les Guilleries i de zones del voltant. El projecte dona a conèixer tot el catàleg de fonts i té com a objectiu promocionar la visita d’aquestes fonts i vetllar per la seva conservació. La ciutadania pot fer aportacions per ajudar a mantenir la web actualitzada.

0

Notícies
  • La càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la UVic-UCC i la UdG organitza una jornada tècnica sobre incendis el 24 de febrer
  • La jornada s’adreça a tècnics, gestors i investigadors tant de l’entorn urbà com rural


Sant Hilari Sacalm, 20 de gener de 2022.- “Com minimitzar el risc d’un gran incendi forestal: del medi natural al nucli urbà” és el lema de la VI Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori, que es preveu fer en format presencial el dijous 24 de febrer de 2022 al Centre Aqua de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva). La jornada, organitzada per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, coordinada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm,  la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona, donarà una visió de conjunt i estudis concrets i experiències pràctiques de prevenció d’incendis i, alhora, de creació de paisatges i sistemes més resilients.

L’èxode rural, canvis socioeconòmics diversos i l’escalfament global exposen la muntanya mitjana a un risc d’incendis creixent. Per això, Marc Castellnou, responsable del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat de Catalunya, començarà la jornada exposant què és un incendi de 6a generació i què caldria fer per evitar-lo. A continuació, el biòleg Pere Pons, del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, explicarà el paper dels incendis en el paisatge, l’ecologia i la biodiversitat.

Josep Maria Tusell, en representació del Consorci Forestal de Catalunya, tocarà el tema des de la perspectiva del propietari/gestor d’una finca agroforestal. Per la seva banda, Maria Pipió, enginyera de forests de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona, estarà centrada en l’òptica municipal, destacant els deures que seria desitjable que fessin els mateixos ajuntaments.

També s’hi descriuran experiències pràctiques: els resultats d’assaigs d’adaptació de la muntanya mitjana al canvi climàtic, per part d’Eduard Pla, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’ús de la silvopastura en la prevenció d’incendis forestals a la demarcació de Girona, a càrrec de Guillem Canaleta i Jordi Bayés, de la Fundació Pau Costa.

Com altres anys, aquesta jornada compta amb el suport del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/formacio-innovacio/dar_transferencia_tecnologica/dar_patt), és gratuïta i està adreçada especialment a tècnics d’administracions i empreses, professionals dels sectors forestal i de jardineria, docents, estudiants i investigadors dels àmbits biològic i agroforestal, i tècnics municipals.

Per participar-hi, cal inscriure-s’hi per mitjà del portal https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/preinscripcio-jornada-tecnica

Per a més informació, les persones interessades poden adreçar-se a la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar: catedraaqua@santhilari.cat

0

Notícies

El projecte d’estudi de “La flora vascular de les Guilleries orientals. Catàleg, caracterització florística i

espècies singulars” ha estat el guanyador de la 3a convocatòria del Premi de Recerca Guilleries, de 2021, que concedeix la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat). Impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona, la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, convoca aquests guardons amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat.

 

El projecte el desenvoluparà el botànic, doctor en Biologia i professor de la Universitat de Girona, Josep Gesti Perich. Com que només algunes àrees als sectors occidental i septentrional han estat objecte de treballs florístics exhaustius, el seu estudi es centrarà al sector oriental de les Guilleries (187 km2), que encara no disposa de cap treball de síntesi de la seva flora. Josep Gesti Perich elaborarà un catàleg florístic complet d’aquesta àrea, amb la voluntat d’obtenir una instantània de la flora al moment actual, prioritzant la prospecció a damunt del terreny i l’obtenció d’informació actualitzada. Per la confecció del catàleg, seguirà una metodologia àmpliament emprada en la catalogació florística: a banda de la seva complementarietat respecte dels estudis existents a les Guilleries, el treball ho serà també del conjunt de catàlegs elaborats a Catalunya. Les dades obtingudes es facilitaran en format de publicació (catàleg florístic), però també en format de dades obertes (taules csv o altres formats interoperables), de manera que puguin ser utilitzades fàcilment per qualsevol investigador/a, gestor/a o persona interessada en els resultats obtinguts.

 

La tercera convocatòria del premi es va tancar amb un total de tres candidatures presentades. El jurat fa una valoració molt bona de tots els projectes, que qualifica amb “un nivell científic molt destacat”.


Potenciar la recerca en l’aigua, el territori i la biodiversitat
La recerca que vol incentivar el premi es centra en tres línies de treball: l’aigua, el territori i la biodiversitat. L’investigador guardonat rebrà una dotació de 5.000 euros per desenvolupar el seu treball –la meitat, a l’avançada– i tindrà un període màxim d’un any per dur-lo a terme. Finalment, el treball s’editarà en el marc de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori”, de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial, que recull els projectes guanyadors dels Premis Anuals de Recerca Guilleries (https://www.catedraaigua.cat/publicacions).

La primera edició del Premi de Recerca Guilleries es va atorgar l’any 2019 a un estudi sobre la distribució i l’abundància d’espècies de carnívors de les Guilleries, ja publicat (https://www.catedraaigua.cat/wp-content/uploads/2021/09/Carnivors-Guilleries-1-1.pdf). La segona edició del Premi es va atorgar el 2020 a un estudi de la capacitat de càrrega de l’ús recreatiu de rius i rieres de les Guilleries, en curs de realització. El guardó del 2021 servirà per seguir potenciant la voluntat de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Biodiversitat d’acompanyar el desenvolupament d’un model de gestió territorial sostenible a les Guilleries.

0

PREVIOUS POSTSPage 1 of 2NO NEW POSTS