Notícies

– Els dos estudiants beneficiaris en aquesta setena edició són Bernat Porta Rojas, de l’Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, i Irma Masnou Colón, de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies.

– Amb aquesta acció, la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i dirigida per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona, promou la recerca científica entre els joves, a l’entorn de l’aigua i la natura de les Guilleries.

– Els ajuts consisteixen en un acompanyament tutoritzat per part de personal docent i investigador universitari, a més d’una dotació econòmica per sufragar les despeses relacionades amb la investigació.

Sant Hilari Sacalm, 6 de maig.-La qualitat de les aigües de les fonts de Sant Hilari Sacalm serà l’objecte d’estudi dels dos projectes de treballs de recerca de Batxillerat que aquest 2023 han obtingut un ajut de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Aquesta càtedra està impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i dirigida per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona (UdG).

Bernat Porta Rojas, de l’Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, analitzarà la qualitat fisicoquímica i bacteriològica d’algunes fonts del municipi, i la compararà amb estudis previs per tal de valorar la situació actual en el context de canvi climàtic.  El seu treball serà tutoritzat per la professora del centre Cèlia Casellas Masgrau. Comptarà, també, amb l’assessorament científic de la Dra. Anna Menció Domingo, investigadora i professora del Departament de Ciències Ambientals de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

Per la seva banda, Irma Masnou Colón, de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies, estudiarà com influeix la qualitat fisicoquímica de diferents aigües de Sant Hilari Sacalm en el creixement de diferents cultius vegetals quan són utilitzades com a aigua de reg. La seva tutora del centre serà la professora Sílvia Carbó Martí. La tutora de la universitat serà la Dra. Diana Elisa Jiménez de Santiago, del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

 

Els dos projectes beneficiaris dels ajuts han estat seleccionats d’entre tots els treballs presentats, procedents de diferents instituts de secundària de les comarques de la Selva i Osona. Porta i Masnou iniciaran els seus respectius projectes de recerca durant el curs vigent, 2022-2023, i el finalitzaran durant el curs 2023-2024, sota la tutorització de personal docent del seu centre. La tasca del personal investigador de les universitats vinculades a la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar consistirà en un assessorament científic al llarg de la realització del treball, durant el qual tindran la possibilitat de disposar d’equipament i de fer ús de les instal·lacions de recerca dels centres universitaris. A més, els ajuts comporten una dotació econòmica per a fer-se càrrec de despeses relacionades amb el projecte de recerca: 100 € per al centre d’educació secundària i 300 € per a l’alumne/a autor/a del treball.

 

 

Despertar vocacions investigadores

Els ajuts a Treballs de recerca de Batxillerat, que enguany arriben a la setena edició, tenen l’objectiu de despertar i potenciar les vocacions investigadores, promovent que les persones beneficiàries puguin desenvolupar una recerca en el seu entorn proper. S’hi poden presentar alumnes que estiguin cursant aquests estudis a qualsevol centre d’educació secundària i que vulguin orientar el seu projecte de recerca a l’àmbit territorial de les Guilleries i seguint les línies de treball de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Des del 2017, un total de deu noies i quatre nois de diferents centres educatius s’han beneficiat d’aquests ajuts.

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar té la finalitat de generar, difondre i transferir coneixement sobre el patrimoni natural de les Guilleries, centrant-se en el patrimoni natural relacionat amb l’aigua, el territori i la biodiversitat.

Notícies

El passat dijous 23 de març es va commemorar el Dia Internacional dels Boscos (21 de març), el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) i el Dia Mundial de la Meteorologia (23 de març) a la Sala Noble de Sant Hilari Sacalm.

Des de la Càtedra de l’Aigua, David Soler va exposar els resultats de dos anys (març 2021-febrer 2023) de seguiment hidrològic de 12 fonts de Sant Hilari Sacalm. Les fonts alliberen progressivament el volum d’aigua subterrània emmagatzemat gràcies als escassos episodis d’alta pluviometria. Malgrat la seva resiliència natural, la situació de sequera persistent n’ha fet disminuir el cabal fins a nivells mínims, arribant a provocar l’assecament d’algunes d’elles.

Les dues estudiants de batxillerat becades per la Càtedra el 2022 van presentar els resultats dels seus treballs de recerca. L’estudi de la Salma Bannadi de l’Institut Monstoriu Arbúcies conclou que les fonts del Montseny-Guilleries presenten una qualitat fisicoquímica excel·lent. Irene Alba Frigola, de l’Institut Cassà ha determinat que els embassaments del riu Ter al seu pas per les Guilleries i Savassona presentaven una qualitat fisicoquímica mediocre el passat estiu, preludi de la mala situació en què es troben actualment.

El biòleg Pere Renom, que participa als programes de televisió Quequicom i Tot es mou, va oferir al públic assistent una magistral ponència sobre l’extinció d’espècies i l’evolució. Al llarg de la història de la vida a la Terra les extincions d’unes espècies han estat a la vegada oportunitats per a l’evolució d’altres, i es pot dir els humans som els responsables de la sisena gran extinció. Renom va explicar com la genòmica (estudi de les seqüències d’ADN) permet conèixer com s’han anat succeint les espècies en l’arbre (o millor dit, corall) de la vida, i com de ràpida ha estat la desaparició d’espècies extintes. El debat posterior amb el públic va girar a l’entorn del paper que juga l’ésser humà en les extincions, ja des de fa milers d’anys, i els problemes ètics i ecològics que comportaria la “desextinció” d’espècies, una tècnica que es preveu viable en un futur no gaire llunyà.

Notícies

El proper dijous 23 de març a les 6 de la tarda a la Sala Noble de l’edifici de la cooperativa de Sant Hilari Sacalm es faran els actes de celebració del Dia Mundial dels Boscos, l’aigua i la Meteorologia.
Concretament es farà:
– Presentació de “Les fonts de Sant Hilari Sacalm en el context de sequera actual” de la Càtedra de l’Aigua
– Presentació dels treballs de recerca de Batxillerat becats per la Càtedra
– Xerrada: “Extinció d’espècies i evolució. Com hem arribat fins a dia d’avui?” amb Ramon Renom, biòleg i col·laborador als programes “Quèquicom” i “Tot es Mou” de TV3

Notícies

El proper dijous 23 de febrer es celebrarà, al Centre Aqua de Sant Hilari Sacalm (la Selva), la Jornada Tècnica Guilleries: Aigua i Territori, que en la seva setena edició porta per títol “Estratègies d’adaptació de la jardineria urbana al canvi climàtic”.

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (Universitat de Girona i Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm organitzen aquesta trobada, en què s’exposaran experiències i les noves línies d’actuació en la gestió dels espais verds, encaminades a fer-los més sostenibles, a través de mesures com l’optimització de l’aigua, de les espècies i de les comunitats, tot comptant amb la participació de la ciutadania.

Programa de la Jornada

9.30 h   Inscripcions i lliurament de la documentació

10.00 h Presentació de la jornada. Il·lm. Sr. Joan Ramon Veciana, Alcalde de Sant Hilari Sacalm

10.15 h La gestió dels espais verds de l’Àrea Metropolitana de Barcelona adaptada al canvi climàtic. Sra. Dina Alsawi Abboud, Cap del Servei de Parcs, Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic, Àrea Metropolitana de Barcelona

10.45 h Els reptes del reg urbà envers al canvi climàtic.Sr. Joan Gual Martí, Cap de Parcs i jardins, Ajuntament de Sabadell

11.15 h Pausa – cafè

11.30 h Cap a una jardineria amb necessitats noves, econòmiques i ambientals: l’aplicació del Pla Director del Verd urbà de Vic. Sr. Jordi Boadas Mir, Cap de servei de l’Àrea de Medi Ambient, Ajuntament de Vic

12.00 h  Un viver de producció d’espècies autòctones per al verd urbà? Una estratègia d’adaptació al canvi climàtic. Sr. Miquel Segarra Trepat, Cap de l’Àrea de Planters, Forestal Catalana, SA

12.30 h Projecte GiroNat: renaturalització dels espais verds de Girona i participació de la ciutadania. Sra. Sandra Carrera Bonet, Directora, Xarxa de Conservació de la Natura

13.00 h Debat amb la participació dels ponents

13.45 h Cloenda de la jornada

Com altres anys, aquesta jornada compta amb el suport del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, és gratuïta i està adreçada especialment a tècnics d’administracions i empreses, professionals dels sectors forestal i de jardineria, docents, estudiants i investigadors dels àmbits biològic i agroforestal, i tècnics municipals.

Per participar-hi, cal inscriure-s’hi per mitjà del portal RuralCat.

Descarregueu-vos el programa aquí: Estratègies d’adaptació de la jardineria urbana al canvi climàtic

Informació sobre Sant Hilari Sacalm: establiments de restauració  i turisme.

Notícies

Un grup de biòlegs elaborarà una diagnosi dels ambients aquàtics més valuosos de les Guilleries

El projecte d’estudi de “Diagnosi de l’estat de conservació de refugis climàtics per a la fauna aquàtica al Massís de les Guilleries”, presentat per Pau Ortega i Colet, Iago Pérez Novo i Quim Pou-Rovira, ha estat el guanyador de la quarta convocatòria del Premi de Recerca Guilleries, de 2022, que concedeix la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar.

Impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic – UCC) i la Universitat de Girona (UdG), la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar convoca aquests guardons, amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat.

Aquest grup de biòlegs, formats a la UVic-UCC i a la UdG, faran una diagnosi i proposaran actuacions de  conservació dels ecosistemes aquàtics continentals de les Guilleries i la seva fauna associada, amb l’objectiu que serveixin de refugi climàtic d’espècies amenaçades.

Davant l’escenari de canvi climàtic actual, els massissos muntanyosos com el de les Guilleries ofereixen un refugi per a moltes espècies, perquè s’hi mantenen fons de vall frondosos, amb cursos fluvials i altres punts d’aigua amb temperatures relativament més fresques i humides que al seu voltant. Els organismes lligats a masses d’aigua està actualment en regressió i cal actuar per la conservació d’espècies aquàtiques d’elevat interès, com el barb de muntanya (Barbus meridionalis) o l’esparver d’aigua (Oxygastra curtisii).

La quarta convocatòria del premi s’ha tancat amb sis candidatures. El jurat ha fet una valoració molt bona de tots els projectes i ha manifestat la dificultat d’escollir-ne una, perquè totes tenien un interès científic molt destacat.

Potenciar la recerca en l’aigua, el territori i la biodiversitat

El Premi de Recerca Guilleries vol incentivar la investigació en tres línies: l’aigua, el territori i la biodiversitat. El guardó està dotat amb 5.000 euros. El treball científic s’ha de desenvolupar al llarg d’un any i s’editarà en el marc de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori” de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial, que recull els projectes guanyadors dels Premis Anuals de Recerca Guilleries (https://www.catedraaigua.cat/publicacions).

La primera edició del Premi de Recerca Guilleries es va atorgar l’any 2019 a un estudi sobre la distribució i l’abundància d’espècies de carnívors de les Guilleries i ja s’ha publicat (https://www.catedraaigua.cat/wp-content/uploads/2021/09/Carnivors-Guilleries-1-1.pdf). La segona edició del Premi es va lliurar el 2020 a un estudi de la capacitat de càrrega de l’ús recreatiu de rius i rieres de les Guilleries, acabat de publicar (https://www.catedraaigua.cat/wp-content/uploads/2022/09/Gorgues_Guilleries_web.pdf). El 2021 el premi va recaure en un estudi de la flora de les Guilleries Orientals, que està a punt d’acabar-se i s’editarà l’any que ve. El guardó del 2022 servirà per seguir potenciant la voluntat de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Biodiversitat d’acompanyar el desenvolupament d’un model de gestió territorial sostenible a les Guilleries, i més enllà.

Notícies

Divendres passat es va presentar a Sant Hilari Sacalm el llibre Gorgues, entre el lleure i la conservació, dels investigadors Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa, Premi de Recerca Guilleries 2020, atorgat per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

Els autors d’aquest treball analitzen l’impacte de l’activitat recreativa, especialment del bany i l’ús dels marges, a nou gorgues del massís de les Guilleries, el Montseny i la vall del Brugent. La presència humana ha augmentat molt als espais naturals més propers, sobretot a conseqüència de la pandèmia i principalment a l’estiu, quan les gorgues i els rius són freqüentats per banyistes i excursionistes. Aquest fet pot empitjorar la salut dels ambients i posar en risc la supervivència d’algunes espècies animals i vegetals.

Per als directors de la Càtedra, Marc Ordeix i David Soler, aquest estudi aporta eines per potenciar la voluntat de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar: acompanyar el desenvolupament d’un model de gestió territorial sostenible a les Guilleries.

Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa són investigadors vinculats a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, amb seu a Girona, especialitzats en sistemes fluvials continentals i serveis ecosistèmics. En aquest estudi, integren l’anàlisi de dades de xarxes socials, de biodiversitat bacteriana i de contaminants emergents com la cafeïna o els filtres solars, per determinar quantes persones admet una gorga sense que els visitants hi causin un impacte ecològic sever.

Gorgues, entre el lleure i la conservació és el segon títol de la col·lecció «Guilleries – Aigua i Territori», una iniciativa de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, la UVic-UCC i la Universitat de Girona, que es publica a Eumo Editorial. Aquesta publicació es pot baixar gratuïtament de https://www.catedraaigua.cat/publicacions

 

Notícies

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar ha publicat el segon volum de la col·lecció Guilleries; Aigua i Territori, “Gorgues, entre el lleure i la conservació”, amb els resultats de la investigació fruit del Premi de Recerca Guilleries 2020. Els seus autors -Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa –  hi presenten l’estudi que han estat duent a terme sobre l’impacte de l’activitat recreativa a gorgs i rieres, especialment del bany i l’ús dels marges, a nou gorgues del massís de les Guilleries, el Montseny i la vall del Brugent.

La seva presentació pública serà el divendres 14 d’octubre a les 7 del vespre, a la Sala Noble de l’Edifici de la Cooperativa (Carrer Rocosa, 2. Sant Hilari Sacalm https://goo.gl/maps/8EpCRyArdnMA9Ayn7). A l’acte hi intervindran els autors del llibre Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa acompanyats de Joan Ramon Veciana, alcalde de Sant Hilari Sacalm; Sílvia Llach, vicerectora de Territori Compromís social de la Universitat de Girona; Eva Espasa, vicerectora de Recerca i Transferència de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Marc Ordeix i David Soler, codirectors de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

Aquest treball és fruit del Premi de Recerca Guilleries 2020, atorgat per la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona.

Es pot trobar més informació d’aquest premi a l’apartat d’ajuts i premis del web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar).

Cartell presentació llibre Gorgues, entre el lleure i la conservació


TÍTOL: Gorgues entre el lleure i la conservació

AUTORS: Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa

A conseqüència de la pandèmia, la presència humana ha augmentat considerablement als espais naturals més propers; sobretot a l’estiu, quan les gorgues i els rius són freqüentats per banyistes i excursionistes. Aquest fet pot empitjorar la salut dels ambients naturals per causa dels efectes de l’empremta humana (trepig, dejeccions, brossa…), i fins i tot pot arribar a posar en risc la supervivència d’algunes espècies animals i vegetals. 

Els autors d’aquest estudi han valorat l’impacte de l’activitat recreativa,  especialment del bany i l’ús dels marges, a nou gorgues del massís de les Guilleries, el Montseny i la vall del Brugent. La preservació de l’entorn hi té una rellevància especial, perquè es tracta d’espais naturals protegits i cada cop més vulnerables. És responsabilitat i feina de tots prendre consciència de la necessitat de modificar alguns dels nostres hàbits per afavorir la conservació de la natura que ens envolta. 

Aquest treball és fruit del Premi de Recerca Guilleries 2020, atorgat per la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona.

Notícies

Tres d’aquestes espècies s’han identificat per primera vegada a Catalunya.

L’investigador expert en botànica Josep Gesti és l’autor d’aquest estudi, realitzat amb el finançament obtingut amb el Premi de Recerca Guilleries 2021, que lliura la Càtedra de l’Aigua Natura i Benestar.

Un article recent publicat al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural aporta nova informació sobre la presència de quinze espècies de plantes al·lòctones al sector oriental del massís de les Guilleries que no s’hi coneixien fins ara. D’aquestes, tres s’han detectat per primera vegada a Catalunya. Són: Celtis sinensis, Miscanthus sinensis i Ophiopogon japonicus. La dotzena restant són plantes rares a Catalunya de les quals encara es té poca informació.

Les quinze espècies publicades són totes plantes introduïdes –la majoria de les vegades, per usos ornamentals– per bé que el grau de naturalització és variable. De fet, només una petita part són plantes ben establertes al territori, mentre que la majoria hi tenen un comportament casual. És a dir, el manteniment de les seves poblacions depèn de la introducció repetida de llavors o fragments des dels punts on són cultivades. Les prospeccions que es realitzin en el futur permetran determinar si algunes d’elles s’acaben establint al territori, si s’hi mantenen casuals o si en desapareixen.

Les troballes s’han fet en el marc del projecte “La flora vascular de les Guilleries orientals. Catàleg, caracterització florística i espècies singulars”, a càrrec de l’investigador expert en botànica, Josep Gesti. Aquest projecte va obtenir el  Premi de Recerca Guilleries 2021 que atorga la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

Nova convocatòria

La quarta convocatòria d’aquest premi de recerca estarà oberta fins el dia 1 d’octubre de 2022. Hi pot optar personal investigador a títol individual o col·lectiu, que presenti una proposta de recerca en temàtiques d’aigua, territori i/o biodiversitat centrada en el patrimoni natural de les Guilleries. Les persones beneficiàries rebran un finançament de 5.000 € per desenvolupar l’estudi al llarg d’un any. Les bases de la convocatòria són al lloc web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat).

Posteriorment, els resultats es publicaran en un volum de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori”, que edita la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Enguany, el segon volum d’aquesta col·lecció recollirà la recerca realitzada per l’equip que va rebre el Premi Guilleries 2020, sota el títol de “Gorgues: entre el lleure i la conservació”. El primer volum de la col·lecció, corresponent a l’edició del 2019, va ser “La comunitat de carnívors de les Guilleries”, i es pot descarregar gratuïtament des del web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

L’article sobre la flora al·lòctona a les Guilleries es pot consultar en el següent enllaç: https://ichn2.iec.cat/pdf/Butlletí_86_2022/08_2022_Gesti.pdf

Imatges:

1- Ophiopogon japonicus, planta entapissant originària de l’Àsia oriental que no havia estat citada fins ara a Catalunya i que ha estat trobada a diferents localitzacions d’Anglès i Santa Coloma de Farners. Imatge: Josep Gesti.

2- Solanum sisymbrifolium, procedent originàriament de l’Amèrica del Sud, ha estat identificada en codolars i sorrals del tram final de la riera d’Osor. Imatge: Josep Gesti.

Notícies

Un estudi sobre la qualitat de les aigües de les fonts d’Arbúcies, de Salma Bannadi, estudiant de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies,  i un altre sobre la qualitat de l’aigua del riu Ter als embassaments de les Guilleries, de Irene Alba Frigola, alumna de l’Escola FEDAC Sant Narcís de Girona, són els dos treballs de recerca de Batxillerat que aquest 2022 han obtingut els VI Ajuts de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. La resolució del tribunal dels ajuts es pot consultar aquí.

Salma Bannadi realitzarà l’estudi “Anàlisis microbiològiques i fisicoquímiques de les aigües de les fonts naturals dels boscos d’Arbúcies”, tutoritzat per la professora del centre Roser Gòmez Vila. La tutora de la Universitat serà la Dra. Clàudia Fontàs, professora del Departament de Química de la Facultat de Ciències, i directora del Campus de l’Aigua, de la Universitat de Girona.

Irene Alba Frigola es centrarà en l’“Anàlisi de la qualitat de l’aigua del riu Ter a les Guilleries”. Aquest treball estarà tutoritzat pel professor del centre Jaume Calafat Perelló. La seva tutora de la Universitat serà la Sra. Núria Sellarès, investigadora del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

Els dos projectes beneficiaris dels ajuts han estat seleccionats d’entre tots els treballs presentats, procedents de diferents instituts de secundària de les comarques de la Selva, el Gironès i Osona. Bannadi i Frigola iniciaran els seus respectius projectes de recerca durant el curs vigent, 2021-2022, i el finalitzaran durant el curs 2022-2023, sota la tutorització de personal docent del seu centre. La tasca del personal investigador de les universitats vinculades a la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar consistirà en un assessorament científic al llarg de la realització del treball, durant el qual tindran la possibilitat de disposar d’equipament i de fer ús de les instal·lacions de recerca dels centres universitaris. A més, els ajuts comporten una dotació econòmica per a fer-se càrrec de despeses relacionades amb el projecte de recerca: 100 € per al Centre d’Educació Secundària i 300 € per a l’alumne/a autor/a del treball.

Des del 2017, un total de nou noies i tres nois de diferents centres educatius s’han beneficiat d’aquests ajuts.

Podeu veure la Resolució del tribunal