Notícies

Us convidem a la presentació sobre les “Orquídies de les Guilleries” que tindrà lloc el proper dissabte 14 d’octubre a les 10 h a la Sala Noble de l’Edifici de la Cooperativa (Carrer Rocosa, 2. Sant Hilari Sacalm https://goo.gl/maps/8EpCRyArdnMA9Ayn7). 

La xerrada anirà a càrrec de Pere Espinet, naturalista i membre del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC) i del Grup de Naturalistes d’Osona (GNO) amb més de vint anys d’experiència en el seguiment d’orquídies i plantes carnívores a tot Catalunya.

Les orquídies són plantes silvestres amb un alt valor florístic, malgrat no estar catalogades com a espècies protegides. Necessiten d’un hàbitat molt concret i generalment es troben en zones més elevades i humides. El fet que se’n trobin a Les Guilleries és una raresa i serien el límit meridional de distribució a Catalunya. Des del GOC fa més de deu anys que es fa seguiment de l’estat de les poblacions d’orquídies del nostre territori.

L’acte forma part de la sessió inaugural de la Fira Guilleries i comptarà amb la presència de Jordi Rotllant, alcalde de Sant Hilari Sacalm.

Notícies

El massís de les Guilleries és un espai d’alt valor biogeogràfic, amb abundants hàbitats naturals i un ric conjunt d’organismes vius. En el cas de la flora, la gran diversitat d’espècies va des de plantes de la terra baixa mediterrània fins a d’altres d’afinitat eurosiberiana. Però encara hi ha poc coneixement botànic de la zona, sobretot de la part oriental.

Les prospeccions florístiques que va dur a terme el biòleg Josep Gesti fa uns anys van descobrir-hi diverses espècies poc freqüents a Catalunya i algunes plantes al·lòctones que mai no havien estat indicades al nostre país. I d’aquí va sorgir l’interès de l’autor per abordar la catalogació exhaustiva de la flora d’aquesta part del massís i per analitzar-ne les característiques particulars i les espècies singulars que s’hi fan, com ara les de distribució reduïda, les protegides, les invasores o les que s’hi han introduït més recentment.

El resultat és un catàleg que es basa en més de 45.000 observacions i que inclou un total de 1.254 tàxons, que representen aproximadament un 26% de la flora de Catalunya. 284 d’aquestes plantes són indicades per primera vegada al territori de manera específica. Aquest estudi va merèixer el Premi de Recerca Guilleries 2021, atorgat per la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar.

 

Us podeu baixar la publicació des d’aquí: Flora de les Guilleries orientals

 

Podeu trobar la presentació de l’autor (Sala Noble de Sant Hilari Sacalm, 13/10/2023) a:

 

Una gran diversitat de flora

Les prospeccions florístiques que va dur a terme el biòleg Josep Gesti fa uns anys a les Guilleries orientals van portar-lo a descobrir-hi diverses espècies poc freqüents a Catalunya i algunes plantes al·lòctones que mai no havien estat indicades al nostre país. D’aquí va sorgir l’interès de l’autor per abordar la catalogació exhaustiva de la flora d’aquesta part del massís i per analitzar-ne les característiques particulars i les espècies singulars que s’hi fan, com ara les de distribució reduïda, les protegides, les invasores o les que s’hi han introduït més recentment.

A l’inventari de Gesti, les principals famílies que s’hi identifiquen, en nombre d’espècies, són les asteràcies (166 tàxons), les poàcies (128) i les fabàcies (105), seguides a força distància de les rosàcies (54), les brassicàcies i les lamiàcies (ambdues amb 51 tàxons) o les cariofil·làcies (50), entre altres.

El catàleg inclou totes les plantes vasculars observades dins dels límits del territori d’estudi definit com a Guilleries orientals i engloba tant les espècies autòctones com les al·lòctones que hi creixen fora de cultiu. Entre les autòctones cal destacar un predomini de les plantes de distribució eurosiberiana (39%) que hi són en una proporció clarament més elevada que les mediterrànies (27%), denotant el caràcter muntanyenc i forestal del territori. Cal remarcar la presència d’algunes espècies endèmiques així com de nombroses plantes que a Catalunya tenen el seu òptim als Pirineus i que arriben en una posició extrema fins les Guilleries.

Pel que fa a les plantes al·lòctones, el volum aplega un total de 291 tàxons introduïts, que representen un 23% del total de la flora del territori. Per regió de procedència, predominen les plantes originàries del continent americà (116), les asiàtiques (44), les de la conca mediterrània (30) i les d’origen antropogènic (34), mentre que hi són representades en menor nombre les del paleàrtic occidental, les africanes, les d’Australàsia i les d’altres regions. D’aquests 291 tàxons al·lòctons, es considera que 153 estan establerts al territori, mentre que 138 hi tenen un comportament casual.

L’inventari que ha elaborat Josep Gesti està basat en 45.442 observacions fetes durant les prospeccions de camp que va realitzar durant poc més d’un any, entre el novembre de 2021 i el novembre de 2022. L’àrea de treball comprèn una superfície de 189 km2 que corresponen a onze municipis diferents, dels quals nou pertanyen a la comarca de La Selva i dos, a la d’Osona.

Oberta la convocatòria del 5è Premi de Recerca Guilleries

El Premi de Recerca Guilleries de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar s’atorga, anualment, a una proposta de projecte de recerca que es centri en el patrimoni natural de les Guilleries, especialment en temàtiques d’aigua, territori i biodiversitat. Les persones beneficiàries disposen d’un any per desenvolupar la seva investigació, que posteriorment és publicada dins de la col·lecció Guilleries, Aigua i Territori. Enguany hi ha oberta la convocatòria del premi en la seva cinquena edició, i s’hi poden presentar propostes fins al 16 d’octubre. Les bases es poden consultar al lloc web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.

Notícies

La primavera de l’any 2023, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, a proposta de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, va dur a terme un mostreig de l’estat ecològic del torrent de la Font Picant, afluent de la riera d’Osor (conca del riu Ter).
El seu propòsit va ser avaluar-hi l’evolució de l’estat ecològic del torrent després de les millores dutes a terme al tram soterrat al seu pas pel nucli urbà de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva) l’any 2021, també, amb l’objectiu d’avaluar el possible impacte de l’abocament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) en aquest curs fluvial. El mostreig es va fer aigua avall del nucli urbà de Sant Hilari Sacalm aigua amunt i avall de l’abocament de l’EDAR del municipi.
En els dos trams estudiats la qualitat del bosc de ribera és bona a tots els trams estudiats. Mostra una bona cobertura d’arbres i presència d’espècies vegetals autòctones. En algun tram hi destacat la presència d’espècies vegetals al·lòctones i poca connectivitat entre el bosc de ribera i l’ecosistema forestal adjacent.
En destaca, en negatiu, que tota la zona de ribera estava recoberta per una quantitat enorme de tovalloletes. Cal tenir en compte que la riera de la Font Picant va patir una forta crescuda el dia 24 de maig després d’una forta tempesta, que va descarregar fins a 73 L/m2 acumulada en 24h, i una punta màxima de més de 31 L/m2 en 60 minuts. Aquesta podria ser la causa del sobreeiximent dels col·lectors d’aigua municipals o de la mateixa depuradora.

La qualitat biològica de l’aigua obtinguda a partir dels mostreigs de macroinvertebrats aquàtics i el càlcul de l’índex biològic IBMWP, basat en els macroinvertebrats aquàtics, mostra una qualitat dolenta als dos trams avaluats.

Per tot això, el torrent de Font Picant, l’any 2023, presenta un estat ecològic global dolent, tant aigua amunt com aigua avall de l’abocament de l’EDAR Sant Hilari Sacalm, amb uns nivells de qualitat de l’aigua basats en els macroinvertebrats aquàtics molt inferiors als de l’any anterior. Tot plegat apunta que podria ser el resultat d’una combinació de dos factors:

• la sequera acumulada de dos anys molt eixuts
• l’aiguat del 24 de maig, que va rentar la llera i els macroinvertebrats no van tenir temps suficient per recuperar-s’hi.

Així doncs, l’estudi va concloure que la qualitat ecològica del torrent de la Font Picant tenia una tendència positiva fins l’any 2022 i seria bo veure si la disminució d’enguany es deu al rentat de l’aiguat o si es deu a altres factors.
La qualitat de l’aigua aigua avall del nucli urbà de Sant Hilari, abans de l’abocament de l’EDAR, torna a ser inferior al tram situat aigua avall de l’EDAR: caldria comprovar si les accions fetes per minimitzar-hi els abocaments de clavegueram desconnectat o en mal estat, al llarg del seu soterrament al nucli urbà de Sant Hilari, es poguessin haver malmès.
Per últim, l’estudi aconsella prendre mesures, possiblement d’informació a la població, per reduir l’ús de tovalloletes i altres residus plàstics o de materials no biodegradables: hi augmenta la presència de residus sòlids procedents dels sobreeixidors, detectats al tram d’aigua avall de l’abocament.

Notícies

– Els dos estudiants beneficiaris en aquesta setena edició són Bernat Porta Rojas, de l’Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, i Irma Masnou Colón, de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies.

– Amb aquesta acció, la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i dirigida per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona, promou la recerca científica entre els joves, a l’entorn de l’aigua i la natura de les Guilleries.

– Els ajuts consisteixen en un acompanyament tutoritzat per part de personal docent i investigador universitari, a més d’una dotació econòmica per sufragar les despeses relacionades amb la investigació.

Sant Hilari Sacalm, 6 de maig.-La qualitat de les aigües de les fonts de Sant Hilari Sacalm serà l’objecte d’estudi dels dos projectes de treballs de recerca de Batxillerat que aquest 2023 han obtingut un ajut de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Aquesta càtedra està impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i dirigida per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona (UdG).

Bernat Porta Rojas, de l’Institut Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm, analitzarà la qualitat fisicoquímica i bacteriològica d’algunes fonts del municipi, i la compararà amb estudis previs per tal de valorar la situació actual en el context de canvi climàtic.  El seu treball serà tutoritzat per la professora del centre Cèlia Casellas Masgrau. Comptarà, també, amb l’assessorament científic de la Dra. Anna Menció Domingo, investigadora i professora del Departament de Ciències Ambientals de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.

Per la seva banda, Irma Masnou Colón, de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies, estudiarà com influeix la qualitat fisicoquímica de diferents aigües de Sant Hilari Sacalm en el creixement de diferents cultius vegetals quan són utilitzades com a aigua de reg. La seva tutora del centre serà la professora Sílvia Carbó Martí. La tutora de la universitat serà la Dra. Diana Elisa Jiménez de Santiago, del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

 

Els dos projectes beneficiaris dels ajuts han estat seleccionats d’entre tots els treballs presentats, procedents de diferents instituts de secundària de les comarques de la Selva i Osona. Porta i Masnou iniciaran els seus respectius projectes de recerca durant el curs vigent, 2022-2023, i el finalitzaran durant el curs 2023-2024, sota la tutorització de personal docent del seu centre. La tasca del personal investigador de les universitats vinculades a la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar consistirà en un assessorament científic al llarg de la realització del treball, durant el qual tindran la possibilitat de disposar d’equipament i de fer ús de les instal·lacions de recerca dels centres universitaris. A més, els ajuts comporten una dotació econòmica per a fer-se càrrec de despeses relacionades amb el projecte de recerca: 100 € per al centre d’educació secundària i 300 € per a l’alumne/a autor/a del treball.

 

 

Despertar vocacions investigadores

Els ajuts a Treballs de recerca de Batxillerat, que enguany arriben a la setena edició, tenen l’objectiu de despertar i potenciar les vocacions investigadores, promovent que les persones beneficiàries puguin desenvolupar una recerca en el seu entorn proper. S’hi poden presentar alumnes que estiguin cursant aquests estudis a qualsevol centre d’educació secundària i que vulguin orientar el seu projecte de recerca a l’àmbit territorial de les Guilleries i seguint les línies de treball de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar. Des del 2017, un total de deu noies i quatre nois de diferents centres educatius s’han beneficiat d’aquests ajuts.

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar té la finalitat de generar, difondre i transferir coneixement sobre el patrimoni natural de les Guilleries, centrant-se en el patrimoni natural relacionat amb l’aigua, el territori i la biodiversitat.

Notícies

El passat dijous 23 de març es va commemorar el Dia Internacional dels Boscos (21 de març), el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) i el Dia Mundial de la Meteorologia (23 de març) a la Sala Noble de Sant Hilari Sacalm.

Des de la Càtedra de l’Aigua, David Soler va exposar els resultats de dos anys (març 2021-febrer 2023) de seguiment hidrològic de 12 fonts de Sant Hilari Sacalm. Les fonts alliberen progressivament el volum d’aigua subterrània emmagatzemat gràcies als escassos episodis d’alta pluviometria. Malgrat la seva resiliència natural, la situació de sequera persistent n’ha fet disminuir el cabal fins a nivells mínims, arribant a provocar l’assecament d’algunes d’elles.

Les dues estudiants de batxillerat becades per la Càtedra el 2022 van presentar els resultats dels seus treballs de recerca. L’estudi de la Salma Bannadi de l’Institut Monstoriu Arbúcies conclou que les fonts del Montseny-Guilleries presenten una qualitat fisicoquímica excel·lent. Irene Alba Frigola, de l’Institut Cassà ha determinat que els embassaments del riu Ter al seu pas per les Guilleries i Savassona presentaven una qualitat fisicoquímica mediocre el passat estiu, preludi de la mala situació en què es troben actualment.

El biòleg Pere Renom, que participa als programes de televisió Quequicom i Tot es mou, va oferir al públic assistent una magistral ponència sobre l’extinció d’espècies i l’evolució. Al llarg de la història de la vida a la Terra les extincions d’unes espècies han estat a la vegada oportunitats per a l’evolució d’altres, i es pot dir els humans som els responsables de la sisena gran extinció. Renom va explicar com la genòmica (estudi de les seqüències d’ADN) permet conèixer com s’han anat succeint les espècies en l’arbre (o millor dit, corall) de la vida, i com de ràpida ha estat la desaparició d’espècies extintes. El debat posterior amb el públic va girar a l’entorn del paper que juga l’ésser humà en les extincions, ja des de fa milers d’anys, i els problemes ètics i ecològics que comportaria la “desextinció” d’espècies, una tècnica que es preveu viable en un futur no gaire llunyà.

Notícies

El proper dijous 23 de març a les 6 de la tarda a la Sala Noble de l’edifici de la cooperativa de Sant Hilari Sacalm es faran els actes de celebració del Dia Mundial dels Boscos, l’aigua i la Meteorologia.
Concretament es farà:
– Presentació de “Les fonts de Sant Hilari Sacalm en el context de sequera actual” de la Càtedra de l’Aigua
– Presentació dels treballs de recerca de Batxillerat becats per la Càtedra
– Xerrada: “Extinció d’espècies i evolució. Com hem arribat fins a dia d’avui?” amb Ramon Renom, biòleg i col·laborador als programes “Quèquicom” i “Tot es Mou” de TV3

Notícies

El proper dijous 23 de febrer es celebrarà, al Centre Aqua de Sant Hilari Sacalm (la Selva), la Jornada Tècnica Guilleries: Aigua i Territori, que en la seva setena edició porta per títol “Estratègies d’adaptació de la jardineria urbana al canvi climàtic”.

La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (Universitat de Girona i Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm organitzen aquesta trobada, en què s’exposaran experiències i les noves línies d’actuació en la gestió dels espais verds, encaminades a fer-los més sostenibles, a través de mesures com l’optimització de l’aigua, de les espècies i de les comunitats, tot comptant amb la participació de la ciutadania.

Programa de la Jornada

9.30 h   Inscripcions i lliurament de la documentació

10.00 h Presentació de la jornada. Il·lm. Sr. Joan Ramon Veciana, Alcalde de Sant Hilari Sacalm

10.15 h La gestió dels espais verds de l’Àrea Metropolitana de Barcelona adaptada al canvi climàtic. Sra. Dina Alsawi Abboud, Cap del Servei de Parcs, Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic, Àrea Metropolitana de Barcelona

10.45 h Els reptes del reg urbà envers al canvi climàtic.Sr. Joan Gual Martí, Cap de Parcs i jardins, Ajuntament de Sabadell

11.15 h Pausa – cafè

11.30 h Cap a una jardineria amb necessitats noves, econòmiques i ambientals: l’aplicació del Pla Director del Verd urbà de Vic. Sr. Jordi Boadas Mir, Cap de servei de l’Àrea de Medi Ambient, Ajuntament de Vic

12.00 h  Un viver de producció d’espècies autòctones per al verd urbà? Una estratègia d’adaptació al canvi climàtic. Sr. Miquel Segarra Trepat, Cap de l’Àrea de Planters, Forestal Catalana, SA

12.30 h Projecte GiroNat: renaturalització dels espais verds de Girona i participació de la ciutadania. Sra. Sandra Carrera Bonet, Directora, Xarxa de Conservació de la Natura

13.00 h Debat amb la participació dels ponents

13.45 h Cloenda de la jornada

Com altres anys, aquesta jornada compta amb el suport del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, és gratuïta i està adreçada especialment a tècnics d’administracions i empreses, professionals dels sectors forestal i de jardineria, docents, estudiants i investigadors dels àmbits biològic i agroforestal, i tècnics municipals.

Per participar-hi, cal inscriure-s’hi per mitjà del portal RuralCat.

Descarregueu-vos el programa aquí: Estratègies d’adaptació de la jardineria urbana al canvi climàtic

Informació sobre Sant Hilari Sacalm: establiments de restauració  i turisme.

Notícies

Un grup de biòlegs elaborarà una diagnosi dels ambients aquàtics més valuosos de les Guilleries

El projecte d’estudi de “Diagnosi de l’estat de conservació de refugis climàtics per a la fauna aquàtica al Massís de les Guilleries”, presentat per Pau Ortega i Colet, Iago Pérez Novo i Quim Pou-Rovira, ha estat el guanyador de la quarta convocatòria del Premi de Recerca Guilleries, de 2022, que concedeix la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar.

Impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic – UCC) i la Universitat de Girona (UdG), la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar convoca aquests guardons, amb la col·laboració del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, amb l’objectiu de promoure la recerca del patrimoni natural de les Guilleries en les temàtiques de l’aigua, el territori i la biodiversitat.

Aquest grup de biòlegs, formats a la UVic-UCC i a la UdG, faran una diagnosi i proposaran actuacions de  conservació dels ecosistemes aquàtics continentals de les Guilleries i la seva fauna associada, amb l’objectiu que serveixin de refugi climàtic d’espècies amenaçades.

Davant l’escenari de canvi climàtic actual, els massissos muntanyosos com el de les Guilleries ofereixen un refugi per a moltes espècies, perquè s’hi mantenen fons de vall frondosos, amb cursos fluvials i altres punts d’aigua amb temperatures relativament més fresques i humides que al seu voltant. Els organismes lligats a masses d’aigua està actualment en regressió i cal actuar per la conservació d’espècies aquàtiques d’elevat interès, com el barb de muntanya (Barbus meridionalis) o l’esparver d’aigua (Oxygastra curtisii).

La quarta convocatòria del premi s’ha tancat amb sis candidatures. El jurat ha fet una valoració molt bona de tots els projectes i ha manifestat la dificultat d’escollir-ne una, perquè totes tenien un interès científic molt destacat.

Potenciar la recerca en l’aigua, el territori i la biodiversitat

El Premi de Recerca Guilleries vol incentivar la investigació en tres línies: l’aigua, el territori i la biodiversitat. El guardó està dotat amb 5.000 euros. El treball científic s’ha de desenvolupar al llarg d’un any i s’editarà en el marc de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori” de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i Eumo Editorial, que recull els projectes guanyadors dels Premis Anuals de Recerca Guilleries (https://www.catedraaigua.cat/publicacions).

La primera edició del Premi de Recerca Guilleries es va atorgar l’any 2019 a un estudi sobre la distribució i l’abundància d’espècies de carnívors de les Guilleries i ja s’ha publicat (https://www.catedraaigua.cat/wp-content/uploads/2021/09/Carnivors-Guilleries-1-1.pdf). La segona edició del Premi es va lliurar el 2020 a un estudi de la capacitat de càrrega de l’ús recreatiu de rius i rieres de les Guilleries, acabat de publicar (https://www.catedraaigua.cat/wp-content/uploads/2022/09/Gorgues_Guilleries_web.pdf). El 2021 el premi va recaure en un estudi de la flora de les Guilleries Orientals, que està a punt d’acabar-se i s’editarà l’any que ve. El guardó del 2022 servirà per seguir potenciant la voluntat de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Biodiversitat d’acompanyar el desenvolupament d’un model de gestió territorial sostenible a les Guilleries, i més enllà.