Notícies
Les ciutats on vivim, la manera de moure’ns per les zones urbanes i la qualitat de l’aire que respirem suposen més de la meitat dels “determinants de la salut”, és a dir, els elements més importants que repercuteixen en la nostra salut. Només l’11% d’aquests determinants estan relacionats amb la sanitat. Ho ha recordat Eloi Juvillà, arquitecte de la Diputació de Barcelona, en la ponència “El verd urbà, una eina de salut” que ha presentat a la V Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori. Organitzada per la càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat de Girona (UdG), la jornada tècnica s’ha fet avui al matí en format virtual a causa de l’actual situació sanitària i a la qual s’han connectat de forma permanent més de 200 persones.
Espais verds per combatre malalties
“Les evidències científiques demostren que el verd millora la salut de la ciutadania i contribueix a mitigar el canvi climàtic. La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el verd urbà com una eina per combatre les noves malalties urbanes com l’obesitat, les patologies cardiovasculars, cancerígenes i mentals que, a més, és indispensable per evitar estils de vida sedentaris”, subratlla Juvillà. Els estudis científics proven que tenir un espai verd a prop afavoreix les relacions socials, incrementa el nombre de trobades ciutadanes i multiplica per tres l’exercici físic del vel veïnatge. Segons aquest arquitecte, “el verd pot reduir les malalties mentals o trastorns d’ansietat i l’obesitat en un 30% i ens manté més anys amb un bon estat de salut”.
En l’àmbit mediambiental, els espais verds també proporcionen nombrosos beneficis. “Poden reduir la temperatura de l’aire entre 2 i 10ºC, mitigant l’efecte de l’illa de calor i reduint el nombre de nits tropicals i la contaminació ambiental”, exposa Juvillà. Segons ell, són dades a considerar “en una Europa on cada any moren unes 600.000 persones per inactivitat física i unes 400.000 per la contaminació de l’aire”.
La pandèmia global ha estat una prova d’estrès per als nuclis urbans. “Ens ha fet reflexionar sobre l’essencial dels nostres hàbitats i ha posat en evidència mancances dels nostres barris. La impossibilitat d’anar a cercar el verd fora de l’entorn proper ens ha tret la bena dels ulls i hem après que el distanciament de la natura genera costos econòmics, d’impacte ambiental i de salut que no podem ni volem suportar”, diu Juvillà. Per aquest motiu, el ponent creu que “la renaturalització de les ciutats és el millor aliat que tenim per afrontar dos dels principals reptes urbans actuals: l’escalfament global i la salut dels seus habitants”. Amb tot, aquest arquitecte considera que “per aconseguir els beneficis màxims que ens pot oferir el verd, cal que el planifiquem, dissenyem i gestionem com la resta d’infraestructures urbanes”.
La renaturalització de l’entorn, clau per promoure la salut i el benestar
Per fomentar la salut i el benestar, la renaturalització de l’entorn hi té un paper fonamental, segons la ponent Mireia Gascón, epidemiòloga i investigadora de l’Institut de Salut Global. “En un món en procés d’urbanització constant, els reptes per a un desenvolupament sostenible es concentren i es concentraran a les ciutats, que es preveu que el 2050 acullin el 75% de la població mundial”, apunta Gascón. “Els problemes derivats de la vida a les ciutats (contaminació de l’aire i acústica, disseny urbà, falta d’espais verds, temperatures extremes, etc.), estretament lligats a l’escalfament global, són i seran el centre d’atenció en matèria de salut pública, en la qual també s’haurà d’abordar la qüestió de la justícia ambiental”, afegeix la investigadora.
En els últims anys, els epidemiòlegs ambientals s’han centrat no només en aquelles “exposicions urbanes” perjudicials per a la nostra salut, sinó també en explorar elements de l’entorn urbà que poden ajudar a promocionar-la. En aquest sentit, explica Gascón: “dos d’aquests elements són els espais verds (parcs i jardins, passejos amb arbres, etc.) i els espais blaus (rius, llacs, fonts, mar, etc.) també coneguts com a espais naturals, però que en un entorn urbà podríem dir que més aviat són espais “renaturalitzats”. En els últims anys, els beneficis del verd i el blau urbà s’han convertit en evidència científica gràcies a l’aportació de l’epidemiologia ambiental.
La biodiversitat, un indicador a tenir en compte
Un altre element essencial a considerar en la renaturalització dels espais urbans és la biodiversitat urbana, la qual “juga un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, ja que posseeix valor com a indicador de la qualitat de vida del sistema urbà”, apunta la ponent Roser Maneja, investigadora de l’Environment and Human Health Laboratory (Eh2Lab) del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). La ciutat és un ecosistema i, com a tal, està constituït per un conjunt d’organismes i un medi físic característic. Per promoure l’entrada de biodiversitat beneficiosa a la ciutat, la naturalització es basa en la implantació d’estratègies i accions sobre el sistema urbà, com per exemple, afavorir espais de cria, refugi i alimentació per a les espècies de fauna, amb la finalitat d’aconseguir la naturalització de la ciutat.
“No obstant això –afirma aquesta professora associada del Departament de Geografia de la UAB–, la biodiversitat de les ciutats no només és atribuïble als espais verds, sinó també als blaus i grisos, els quals proporcionen serveis ecosistèmics necessaris per mantenir la qualitat de vida a les ciutats, a més de contribuir a la capacitat de resiliència de les ciutats envers els efectes de l’escalfament global”. Maneja defensa que els conceptes d’heterogeneïtat i de qualitat lligats als espais verds urbans “són determinants per entendre i monitorar els efectes beneficiosos que aquests espais poden proporcionar en relació a la salut humana”.
La V Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori ha volgut destacar l’interès i la necessitat de renaturalitzar els pobles i ciutats i com aquest fet repercuteix de manera positiva en la salut dels seus habitants. La jornada tècnica també ha servit per donar a conèixer alguns casos pràctics d’èxit. Ferran Campillo, pediatra de la Unitat de Salut Mediambiental de la Garrotxa i el Ripollès ha presentat el projecte “Boscos per la salut: un nadó, un arbre”, i Josep Maria Mompin, enginyer agrícola i ambientòleg del Servei de Justícia Ambiental i Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Mollet ha explicat per què aquest municipi va obtenir el premi europeu ‘Green Leaf 2015’. La Jornada de les Guilleries: Aigua i Territori, que es fa cada any, pretén divulgar coneixements i noves tècniques de gestió dels espais verds urbans des d’una perspectiva de respecte al medi natural i a les persones, i ser un referent de bones pràctiques ambientals en l’entorn municipal.
Podeu veure el vídeo de la jornada a “La renaturalització dels nuclis urbans per fer-los més saludables“
