Notícies
La biodiversitat de ratpenats i petits mamífers indica la bona salut actual dels rius i les rieres de les Guilleries, segons el VI Premi de Recerca Guilleries
La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar presenta els resultats d’un estudi sobre les comunitats de ratpenats i petits mamífers vinculats al medi aquàtic de rius i rieres de les Guilleries, que en posa de manifest el bon estat ecològic i la seva aptitud com a refugi per a espècies tant de caràcter mediterrani com eurosiberià. El treball és fruit del VI Premi de recerca Guilleries, ha estat desenvolupat pels investigadors César Llanos-Guerrero, Lídia Freixas i Adrià López-Baucells, i es publica en el volum número 6 de la col·lecció “Guilleries – Aigua i territori” de la Càtedra.
El passat divendres 16 d’octubre, la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (UdG i UVic-UCC) va presentar el sisè volum de la col·lecció “Guilleries – Aigua i Territori”, que recull els resultats del projecte guardonat amb el VI Premi de recerca Guilleries de l’any 2024. El llibre, publicat per Eumo Editorial i cofinançat pel Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, porta per títol Ratpenats i petits mamífers dels rius i rieres de les Guilleries.
En el marc dels actes de la Fira Guilleries 2026 organitzada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm amb el suport de la Diputació de Girona, els investigadors César Llanos-Guerrero, Lídia Freixas i Adrià López-Baucells, biòlegs del Grup de Recerca Bibio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, van exposar a la Sala Noble de La Cooperativa els resultats de la seva recerca finançada per la Càtedra. L’estudi ha investigat la presència i activitat dels quiròpters (ratpenats) i els petits mamífers (musaranyes, ratolins i talpons) a una quinzena de trams de rius i rieres que recorren els espais naturals del massís de les Guilleries, des dels límits amb la Plana de Vic fins a la vall mitjana del Ter.
L’equip ha aplicat tècniques molt innovadores, de caràcter no invasiu, per enregistrar i documentar com aquests grups es relacionen amb el medi fluvial densament forestal del massís. Per conèixer l’activitat dels ratpenats s’han utilitzat detectors acústics d’ultrasons, que n’eviten la captura i manipulació, i aporten grans quantitats d’informació contínua al llarg de diverses nits. En el cas dels petits mamífers, s’han emprat càmeres de parament fotogràfic col·locades dins de petits túnels artificials, que actuen com a atraients naturals per a aquests animals, el que fa innecessaris tant l’ús d’esquers com de trampes de captura.
De les 31 espècies de ratpenats presents a Catalunya, a les Guilleries se n’han detectat 8, per bé que en podrien ser unes quantes més, atès que en aquest nombre hi ha alguns grups fònics que engloben espècies amb acústica molt similar. Més que definir un únic tipus d’hàbitat, totes les deteccions mostren que els cursos fluvials de les Guilleries s’insereixen en un mosaic d’ambients forestals, vores de bosc, zones obertes i espais subterranis, el que permet la coexistència d’una àmplia diversitat d’espècies que en fan des d’un ús més generalista a un de més especialitzat. Les 5 espècies de petits mamífers identificades reforcen el caràcter mixt de les Guilleries, que ofereixen espai refugi tant a espècies comunes i generalistes de l’àmbit mediterrani forestal, com a d’altres d’afinitat més eurosiberiana. Cal destacar la detecció de la musaranya cuaquadrada, que no havia estat constatada fins ara al massís i es limita a zones fredes i humides, així com del mamífer més petit del món, la musaranya etrusca, una espècie comuna a casa nostra, però que és la més difícil de detectar, precisament per la seva mida.
En conjunt, els resultats de l’estudi mostren que els cursos fluvials de les Guilleries no són espais secundaris dins del paisatge forestal, sinó hàbitats clau en la distribució i l’ecologia dels mamífers del massís. La cobertura arbòria densa, l’abundància de fullaraca al terra o la bona qualitat fisicoquímica de l’aigua dels rius afavoreixen que aquests grups hi trobin refugi, aliment i protecció envers els depredadors. El treball, doncs, ajudarà a identificar aquelles característiques del bosc de ribera que cal prioritzar a l’hora de mantenir-ne la qualitat i estructura ecològiques, per mantenir comunitats més diverses i els ambients naturals que les sustenten en bon estat.
El llibre presentat es pot descarregar gratuïtament al web de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat), i als repositoris digitals de la UdG (https://dugi-doc.udg.edu) i de la UVic-UCC (https://repositori.uvic-ucc.cat). També es pot consultar a les biblioteques de la UdG i la UVic-UCC, entre altres.
El Premi de recerca Guilleries es concedeix anualment des de 2019. Atorga un finançament de 5.000 euros per dur a terme un projecte de recerca en temàtiques d’aigua, territori i biodiversitat a l’àmbit de les Guilleries. Actualment hi ha publicats els sis primers projectes, el setè, dedicat a les formigues de les Guilleries, es troba en fase de finalització de la recerca, i el vuitè s’atorgarà abans de finalitzar el 2026.
Galeria de fotos de l’acte (autoria: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm): https://photos.app.goo.gl/vsfBFNYza9zLrARW6
