Projectes

L’equip de treball del projecte de recerca guardonat amb el Premi Guilleries 2020 de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, ha completat la investigació sobre els impactes que genera el bany en els espais fluvials de les Guilleries i altres zones properes.

L’objectiu de l’estudi ha estat analitzar quins factors són els que impulsen les persones a fer un ús recreatiu de determinades gorgues, i estimar la relació entre la freqüentació i els impactes en la qualitat de l’aigua i en la biodiversitat bacteriana d’aquests ecosistemes. Això ha permès desenvolupar un mètode per determinar la capacitat de càrrega (nombre de visitants per dia) que pot admetre un gorg fluvial.

L’equip de treball, format per Vicenç Acuña, Mira Petrovic, Josep Pueyo i Anna Freixa, ha aplicat una metodologia innovadora que parteix de l’anàlisi de dades procedents de xarxes socials per detectar aquelles gorgues més freqüentades i quins són els factors que hi influencien. Un cop seleccionades nou gorgues de les Guilleries, el Montseny i la vall del Brugent, a cadascuna d’elles s’hi han efectuat mostrejos riu amunt i riu avall, en què s’han determinat les variacions de diferents paràmetres fisicoquímics i compostos, entre els quals dos contaminants emergents, la cafeïna i el filtre solar EHMC. La biodiversitat bacteriana s’ha determinat mitjançant la seqüenciació del gen 16S rRNA present als biofilms que cobreixen les roques dels gorgs.

Els resultats mostren que el bany recreatiu té impactes tant en la qualitat de l’aigua com en la biodiversitat, i que els canvis en la biodiversitat són especialment ràpids quan la freqüentació passa de nul·la a poca. També demostren que, des d’un punt de vista de la conservació, cal prohibir completament el bany recreatiu a les gorgues amb un alt valor ecològic; mentre que a la resta, es pot determinar la capacitat de càrrega a partir del cabal i la qualitat de l’aigua d’entrada a la gorga.

Aquest treball serà publicat aviat en el segon volum de la Col·lecció Guilleries, Aigua i Territori, que edita la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Girona, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i el Consorci de l’Espai Natural Guilleries-Savassona.

Projectes

“Fonts de les Guilleries. Patrimoni i ciència de l’aigua” és una iniciativa de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar per incentivar la descoberta, el coneixement científic i la conservació de les fonts com a elements del patrimoni natural i cultural de les Guilleries. A la vegada, vol promoure la participació de la ciutadania en el coneixement i divulgació dels valors ambientals de les fonts, com a pas imprescindible envers la seva protecció.

Fonts de les Guilleries s’adreça a tots els públics, amb la voluntat de proporcionar informació rigorosa des d’un punt de vista divulgatiu. L’objectiu últim és promoure el respecte per la natura i fomentar una gestió sostenible dels recursos hídrics que incideixen en la qualitat i la biodiversitat dels ecosistemes amb què es relacionen. També es vol promoure l’activitat física saludable i l’interès per la natura, tot facilitant la contribució del públic al manteniment actualitzat de la informació sobre les fonts que es visiten.

El projecte pren com a punt de partida les prop de dues-centes fonts de Sant Hilari Sacalm, inventariades i caracteritzades el 2018. En un futur pròxim es preveu incorporar-hi les fonts dels cinc municipis que integren l’Espai Natural Guilleries-Savassona: Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Tavèrnoles i Vilanova de Sau. A més, des de la Càtedra de l’Aigua s’hi aniran afegint, també, totes aquelles aportacions rebudes a través del web que hagin estat fetes per la ciutadania, sobre les fonts d’altres municipis del massís de les Guilleries.

FONTS DE LES GUILLERIES. PATRIMONI I CIÈNCIA DE L’AIGUA

Projectes

L’estudi de la comunitat de carnívors de les Guilleries ja està en marxa. El projecte, guardonat amb el Premi de Recerca Guilleries 2019 per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la UdG i la UVic-UCC , té els objectius de conèixer l’estat de les poblacions i d’intentar mesurar com es veuen influenciades per alguns factors, com són el tipus d’hàbitat o l’abundor de preses.

Després dels primers quatre mesos de mostreig, les càmeres han detectat una desena d’espècies de mamífers salvatges al sector occidental de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, entre les quals destaquen cinc carnívors: la guilla, la fagina o gorjablanc, el teixó, la geneta o gat mesquer i la mostela. El 2020 l’equip anirà movent les càmeres per tot el massís de les Guilleries, amb el propòsit de cobrir una àrea total de mostreig d’uns 100 km².

A les imatges captades per Xavier Soler i Marc Vilella a les Guilleries en el marc d’aquest estudi (gener-abril 2020) s’hi pot veure: a) guineu o guilla; b) fagina o gorjablanc; c) teixons aparellant-se; d) geneta o gat mesquer; e) esparver acabant de caçar una griva; f) mostela.

Projectes

Sant Hilari Sacalm és un municipi que sempre ha estat lligat a l’aigua i especialment a les fonts. Des del s. XVIII l’aigua ha esdevingut un dels motors econòmics del poble, amb l’aprofitament de l’aigua de la font Picant, o més recentment, de la font Vella i la Font d’Or, tant per a ús terapèutic i turístic a través dels balnearis, com també per a l’envasament i comercialització de la seva aigua. A més, gràcies a la geologia, l’orografia i el clima de les Guilleries, les surgències d’aigua són tan abundants, que Sant Hilari Sacalm també és conegut com el poble de les cent fonts. Tot i això, una part d’aquestes fonts s’ha malmès, i algunes d’elles s’han assecat o perdut.

Per aquest motiu es va plantejar la necessitar d’elaborar un Catàleg de fonts del terme municipal de Sant Hilari Sacalm que avalués l’estat actual de les fonts, en fes una categorització i en permetés una posterior valorització a nivell patrimonial. En aquest sentit, els objectius específics d’aquest catàleg han estat:  a) inventariar i documentar les fonts del municipi; b) avaluar el seu estat de conservació; c) identificar les característiques principals de les fonts; d) classificar les fonts en funció de variables hidràuliques, hidrogeològiques i hidroquímiques; e) recopilar el material d’interès patrimonial (tant natural com cultural); i, f) elaborar una base de dades que pot ser utilitzada i actualitzada de manera contínua.

Els resultats obtinguts a través d’aquest estudi són consultables en format de memòria i annexos en els documents següents:

1 – Memòria
2 – Annex-A: Llistat de fonts
3 – Annex B1 i B2: Mapes de situació de les fonts (I)
4 – Annex-B3: Mapes de situació de les fonts (II)
5 – Annex-C: Dades hidroquímiques de les fonts
6 – Annex-D: Recull de poemes i cançons

La base de dades generada també es pot consultar a la següent link:
>>> Base de dades de les fonts <<<
– Usuari: Visitant
– Contrasenya: Visitant

Aquest projecte ha estat coordinat per la  Càtedra de l’Aigua, s’ha realitzat en el Centre de Geologia i Cartografia Ambiental  de la Universitat de Girona durant el 2018, i ha estat finançat per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, el Consorci del Ter, Aigües Ter-Llobregat i la Universitat de Girona.

Projectes

En el marc del conveni de col·laboració signat entre la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar i la Societat Catalana d’Educació Ambiental, ajudem a impulsar el projecte “De font en Font” per tal d’utilitzar les fonts com a centres d’interès i de formació.